El Petit Roure

D'èpica i castells

2009-07-20T12:46:00.007+02:00

Diuen que en els castells, la combinació compensada de “força, equilibri, valor i seny” és la clau de l’èxit. I no els falta raó. A vegades, però, el desenvolupament dels esdeveniments fa que sigui imprescindible recórrer a un cinquè vocable: l’èpica. I aquesta ens acostuma a acompanyar als de la camisa bordeus quan se senten veus de tres de vuit.

El passat diumenge, els objectius passaven pel carro gros amb noves estrenes al tronc i atacar la nineta de la temporada anterior, la torre de vuit folrada, restant el cinc de set per tancar l’actuació. La primera empresa s’assolia amb una certa facilitat. Tercer quatre de vuit de l’any i tercer amb un tronc diferent (i una acotxadora que debutava en un vuit. Ja “només” queden un segon, un terç i un quart que hagin descarregat tots els castells de vuit amb la colla, una dada significativa pel que respecta a la renovació i recanvis.

En segona ronda, el “seny” del que parlàvem obligava a descartar el folre; poca soca pròpia i absència de mans clau que acostumen a defensar les batzegades des de sobre la pinya. Així doncs, peus a terra i a fer-la de set. El missatge del castell fou clar: és obligatori posar-li un pis més.

El desencís que provocà la renúncia desencadenà en la idea d’intentar el tres de vuit per primer cop enguany. Tot i que el ritme d’assaig, motivat per la irregularitat en l’alineació, no era l’idoni per dur-lo a plaça, la confiança en els que anaven dalt era absoluta per part de la tècnica. Així doncs, “capdecollada” (amb el bon sentit de la paraula que indica les decisions tossudes del màxim responsable) i amunt! És el que té el tres de vuit de Lleida, que li cal aquell punt d’honor. Així fou el primer, que data del 2005, descarregat després de caure del quatre de vuit. I el segon, a l’any següent, en tercera ronda i després d’un intent desmuntat. I el primer del 2007, descarregat una setmana després d’una caiguda imprevisible . I el primer de l’any passat, també després de desmuntar-ne un i amb una enxaneta que li corresponia fer de dosos. Enguany doncs, per cinquena temporada consecutiva, l’assolíem amb èxit, Això sí, després de desmuntar-ne un per indecisió de la canalla. Si no hi ha èpica, no hi ha tres de vuit.

La suma de tot això fa la segona (sí, sí, tan sols segona) clàssica de vuit de la nostra història. La primera, gairebé fa tres anys. L'any passat, quan descarregàvem el tres, folràvem la torre. Així doncs, a falta d’una actuació diumenge vinent a Tarragona, els Castellers de Lleida ens n'anirem de vacances amb uns bons registres en aquest primer tram de temporada marcat per la renovació de canalla. Un descans merescut i necessari, perquè el que resta a partir de l’agost s’anuncia d’infart.

* Text "maquejat" de la crònica als diaris locals

Grata sorpresa

2009-04-16T23:01:00.007+02:00

Ja fa dies de la sorpresa,... però fins ara no havia trobat el moment (o les paraules) per posar-m'hi. Un dia, vaig rebre un avís d'un comentari al meu (quasi abandonat) bloc. Deia així:

Com a autora del llibre que et va impactar tant de petit i que dóna nom al teu blog, et felicito pel mateix i estic satisfeta que després de tants anys, els fills i filles dels meus primers lectors continuïn llegint un llibre meu que, al seu moment, va fer les delícies dels seus pares.

Elena O'Callaghan i Duch

L'astorament va durar una bona estona, ja us ho podeu imaginar. Primer de tot vaig pensar que no fos una broma. Vaig llegir aquest llibre quan tenia vuit anys, tot just després de saber que les copes de cava que es deixen als Reis Mags poden tenir taques de pintallavis... Rebre un escrit, ni que sigui virtual, de l'autora m'ha tornat per uns instants a l'habitació on llegia i rellegia aquest meravellós llibre. Des d'aquí, el meu sincer i profund agraïment a l'Elena O'Callaghan i Duch, per haver-lo i haver-me escrit! Són tantes les anècdotes que podria explicar al voltant d'El Petit Roure que tan sols puc dir que a la meva habitació ja no hi queden llibres de petits, tan sols el "46" d'un taronja descolorit, amb unes pàgines groguenques. Estic convençut que si algun dia tinc un pom de marfil i em pregunten què m'agradaria ser de gran, només restarà contestar:
- A mi m'agradaria,... tornar a ser petit!

La canalla fa els castells!

2008-10-07T08:55:00.005+02:00

Aquesta frase sovinteja i molt, en l'argot casteller. Sovint com a tòpic, i de vegades per justificar un intent frustrat. La meva referència, però, no va per aquest camí. Vull defugir de donar protagonisme personal a algun casteller en concret; no és la meva filosofia ni la de la colla ni fins i tot la d'aquesta tradició. No puc però, obviar que em sento profundament orgullós de la canalla dels Castellers de Lleida.
Diumenge vam anar a ACTUAR al concurs de Tarragona. A primeríssima hora del matí, ben esmorzats i amb un sol Nestea a les venes, encarem el 4d8. Una execució lletja però controlada en tot moment. Posem-li agulla?
En segona ronda, conjunta (tremenda injustícia pel que el castell es mereix), apostem per l'èxit de la setmana anterior: 2d8f. Just al pas de l'enxaneta, baixa una fuetada endimoniada que terços i quarts paren miraculosament. En torna a venir una altra i la tornen a parar. La descarreguem... i ja en van dos en dues setmanes! En baixar, però, l'enxaneta "salta" del folre a la pinya fent-se un cop al turmell que la deixava, almenys per aquell dia, sense poder pujar.
L'enxaneta del 2007, artífex dels 3d8 de l'any anterior, i que aquest any ja no ha fet l'aleta sinó que és habitual a dosos en el 5d7 i d'aixecadora del pilar del 4d7ag, pregunta al cap de colla i responsables de canalla:
- Suposo que porteu el "meu" casc de l'any passat, no? Perquè si ella no pot pujar, pujo jo!
I en el primer intent, tot i pujar amb mides correctes, la novetat espanta l'aixecadora i el desmuntem.

Per tal de oblidar-nos de l'assumpte, avancem el que havia de ser el nostre darrer castell.
El pilar de sis, que es carrega amb suficiència i, amb l'enxaneta fora de la pinya es trenca pel desgast sense cap conseqüència més enllà de la ràbia.
L'enxaneta "per un dia", però, en les dues hores que hi ha hagut entre el primer tres i el segon intent, no s'ha tret el casc:
- Mentre el dugui posat, tinc possibilitats de pujar- li diu a son pare.
El 3d8 torna a pujar bé de mides, tan sols amb la nostra pinya ja que les colles amigues estan realitzant els seus castells. Es carrega bé, la baixada és la clau, doncs l'enxaneta, molt fina, pesa més que l'any passat! El descarreguem de manera brillant i l'esclat de joia no és per menys.
PRIMERA TRIPLETA DE VUIT DESCARREGADA!!!! (i hi afegim el pilar de sis carregat)
I aquesta és la seqüència que segueix la descarregada.

Fotos: Montse Oliva

(Parèntesi ristretto)

2008-10-02T11:15:00.005+02:00

El cap de setmana passat va ser intens al màxim. Dijous a les 22:15, li agafo prestat el cotxe al Migue (moltes gràcies!) per anar a l'aeroport. Allà m'he de trobar amb el Pau i el Lluís per tal de recollir la Blanca. Després de més de 3/4 d'hora d'espera, apareix somrient per la porta! L'abraçada apunta a un cap de setmana ple d'aventures. Anem cap al pis del carrer Aragó; la veritat és que va prenent forma i cada cop és més agradable. Després, cap a Sant Cugat a dormir. Al dia següent, la Blanca ha d'anar a la UAB a saludar i jo a imprimir els bitllets per al tren.
Pugem amb el Pau a un Talgo de fa 40 anys (quasi es desmunta un seient i tot. Al cap d'un parell d'hores d'anècdotes i endormiscaments, arribem a Lleida! Després de sis setmanes, hi tornem! La tarda passa volant: ens presenten la nova bici, passem pel dermatòleg, passejada pel carrer major,... i cap a casa a sopar.
La següent etapa és l'assaig de castells. Realment, multitudinari: parem un 4d7net fins acotxador preciós, el mateix amb el 3d7. La feina d'avui, però, és la del folre. Un curiós 2d7f amb nervis, però preciós i una prova fins a quints validen l'intent de diumenge. Visita al Loch Ness per saludar l'Oriol i a descansar.
Dissabte al matí, a 2/4 d'una, anem a la celebració dels 25 anys de casats dels pares Salinas Roca. Una cerimònia íntima i molt, molt, molt viscuda. En l'ambient familiar, molta complicitat i fins i tot alguna menció a l'status que cadascú exerceix. El dinar va ser espectacularment genial. Envoltat pels germans Salinas Roca, el plaer de la companyia (i el bon menjar) van consumint la tarda. Fins i tot em toca el rebre amb el cosí "xinxón" de la Blanca quan quasi em carrego el seu projector (ups!).
A la tarda, és el moment de la visualització. Hem quedat amb la Sònia i el Rubén que anirem a la Paeria per visualitzar els castells de l'endemà. Hi estan fent un concert de la Banda Municipal de Lleida. Toquen "Pirates del Carib" i "We are the Champions", el que ens confirma que la visualització està completa; esperem que les notes quedin impregnades a les parets de la Plaça i l'endemà tornin a sonar. Anar de la Paeria a la Parrox ens porta aproximadament 3/4 d'hora entre múltiples salutacions. Sopem a casa amb un embolicat Espanyol-Barça i a dormir, que l'endemà ens n'espera una...
3/4 de 7: ulls com plats. Samuel,... tranquil, intenta dormir una mica més.
7:00 per què no són les 12 ja?
7:15 vinga va homa vaaaaaaaaaaaa
7:30 dorm, dorm, dorm
7:45 No puc més. M'aixeco, em preparo un cafè amb llet i vaig a estrenar la bici!
8:10 Ja estic sobre la bici.
8:45 Per primera vegada en la meva vida, caic de la bici fotent-me de lloros i pelant-me el palmell de la mà esquerra (mala senyal?) Torno cap a casa
9:20 Dutxa, em vesteixo de casteller i cap al local falta gent
10:10 Tinc un lloc reservat, agafo el plat, vaig a carregar de teca i en tornar, quasi caic per segon cop. 3 Nesteas (un per cada castell de vuit) m'esperen!! Quin fart de riure
Estic molt, però molt, però molt nerviós. Fins ara estava relativament i sorprenent tranquil. L'emorzar em posa els nervis al 200%. No sé si podré aguantar, estic al límit de l'ansietat.
Per sort, en arribar a la Plaça Paeria, els nervis s'esvaeixen per complet. Sorprès (i alleujat) per aquest fet, comencem l'actuació.

(...des de fora..)
Havia quedat un momentet abans de l'actuació amb la Laureta per fer-li una abraçada i contar-nos quatre coses perquè amb la reunió d'esplai aquell mateix matí i tot no hi havia hagut temps. Estava sola... la plaça de La Paeria es començava a omplir i jo començava a sentir un no se què... unes ganes de veure castells, ganes d'estar a Lleida vivint un moment que podia ser molt bonic... em sentia com a casa!
Vaig començar a veure cares conegudes i amb la Núria de la Fuente ens vam col·locar en bona posició, tot i que jo li deia que era estanya perquè no era la nostra habitual... era la millor posició per estar a prop de la pinya i veure el castell de ben a prop. De seguida van començar a entrar els pilars i pam ja estava montat el 4 de 8 de Castellers de Lleida. Seguidament era la ronda de Mataró i després Minyons de Terrassa i així successivament. De seguida vaig sentir com l'Àlvaro (cap de pinya) cridava noms per montar el folrre... i llavors me'n vaig adonar que la cosa anava de debó... Després d'uns minuts patapam ja teníem la fantàstica aleta de la Lucía (anxaneta)... tot va ser taaan ràpid... que pràcticament no ho vaig poder disfrutar ... sol se que no podia treure les mans del cap. Després d'un any sentint a parlar de la torre de vuit amb folrre... ja estava!!!! Que fuerte me parece!!!! Sí senyor... Evidentment van arribar les abraçades de complicitat i l'emoció condicionada també per l'alegria que em suposava no haver-me perdut aquell moment... ni aquell ni cap d'aquell cap de setmana tan especial.

L'actuació es va passar super ràpid, entre saludar a uns i altres i l'eufòria d'un castell nou i molt bonic, per cert. Així doncs va arribar l'hora d'anar cap a casa, molt ben acompanyada pel Pau per anar a menjar uns canelons estupendos i cabrit al forn deliciós!!!! Aiii que bé que cuinen els pares!!!!!
El cap de setmana apuntava al seu final... però no sense abans acomiadar-me dels amics castellers veient amb ells els video de la torre ni sense abans agafar algunes provisions d'embotit i de més que els meus pares m'havien comprat ;)

Així doncs cap a BCN per agafar el dia següent l'avió de les 7:00, acompanyada pel Samuel... A l'avió tot d'executius s'embarcaven en direcció a un viatge de negocis o una reunió d'un parell d'hores i jo... cap a recuperar el que havia deixat temporalment. En arribar la pluja, els retards del tren i el meu lloc de feina m'esperaven... i així és va acabar la meva estada en un núvol...

Aquest any, sí!

2008-09-03T09:08:00.006+02:00

Quan arriba el setembre, a Lleida un fenomen estrany comença a bullir.
Uns quants castellers comencen a assajar fort per fer que durant la Festa Major de la seva ciutat, puguin tocar el cel fent l'aleta...

Aquest 28 de setembre i després d'un any d'assaig intens, volem fer realitat el somni i descarregar el 2d8 amb folre. L'empresa requereix de la teva ajuda, així que ens agradaria que els propers divendres 5, 12, 19 i 26 a les 22:00 vinguessis al nostre local C/Lluís Besa 7 (Antic Convent de Santa Clara) per tal d'assajar aquesta estructura.

Si encara no n'esteu convençuts, mireu aquest vídeo i deixeu-vos commoure! No us el perdeu, de debò...

pd. Feu-ne la màxima difusió i animeu-vos a participar!

Noooooooooooooooooo

2008-06-27T14:46:00.003+02:00

11:40 Ja comença l'APM
11:45 Ja estan fent els premis de la setmana
11:54 Connexió amb el Manolo
Què nassos passa al meu rellotge? El tinc 5 minuts endarrerit? Doncs això passava
Qui em dirà...?
...són 2/4 de 8, si us acabeu de llevar heu de saber...
...Bon dia són les 8!
...radio cafè amb Víctor Correal i Núria Coll
...i a 3/4 de 12,... l'Alguna Pregunta Més
...Gràcies a l'equip que l'ha fet possible, gràcies per la vostra confiança i fins dilluns a les set en punt

Campanya Save Antoni Bassas!!!!!!!!!!!

És que no pot ser!

Més ràpids que el sol

2008-06-10T10:31:00.007+02:00

Després de setmanes de preparació, havia arribat l'hora de la veritat. Després de descarregar per la via ràpida un 3d7, un 4d7a, un 4d7 i un pd5, és l'hora de posar el cul al seient del cotxe i conduir fins a Àreu, la punta de Catalunya. De pujada, els nervis i la incertesa del temps (havien anunciat pluges quasi segures i temperatures de -6ºC a la cota 2500 a les 18h!!) ens acompanyen. La delegació 1 està formada pel Lluís, l'únic integrant no casteller de l'expedició (tot i que va fer pinya a tots els castells), el Josep i un servidor. Fem una parada tècnica a la gasolinera de Tremp i seguim pujant. Els núvols semblen respectar la muntanya i no es veu massa ennegrit. Arribem a Àreu, travessem el poble, entrem al càmping i muntem la tenda. La delegació 2 (Urtxu, Marc i Tamarro) ens recull els dorsals i els obsequis. Al càmping ens trobem amb dos vells amics de la muntanya, el David i el Josep, acompanyants en l'aventura dels Carros de Foc. Hi ha gent molt i molt preparada.

A les 18 hores veiem com donen la sortida a les dones. Ai, mare! Com puja. Sembla una paret, més que un camí. Ens adonem que no es tractarà de córrer sinó de posar els bessons com una pedra. Podeu veure a la foto la cara de badocs que fem veient pujar les noies.

Ens endinsem cap a la plaça del poble, on ens miren que portem el material (frontal, paravent i taps de goma als bastons) i el Pep Coll, autor del conte que inspira la carrera, ens dóna alguns consells. L'ombra del sol (no s'ha volgut perdre la festa) està a punt de cobrir la plaça i en el moment precís, sonen les campanes i, a córrer s'ha dit!! Uns primers 300 metres amb gent donant ànims i després, alentir la marxa. Riuades de gent pujant, culs a atrapar i bastons a esquivar són l'únic que hi ha fins a la meitat de la pujada. Tinc el Marc just darrera, però he perdut el Lluís, el Josep i el Rubén. El Tamarro, com a bon pallarès, ha tirat amunt, igual que el David i el Josep. Abans de l'avituallament, ja he pogut avançar alguns corredors i em trobo amb unes malles familiars. És el David, que s'ha quedat despenjat del Josep. Prenem una beguda isotònica plegats i compartim la barreta. Em veig amb forces i segueixo amunt. La pujada és més agradable perquè ja no hi ha tanta gent i pots anar al teu ritme natural. L'herba i els arbres donen pas a les roques i al fred. Sort dels bastons que ajuden. Inesperadament, em trobo el Josep Sebe i em diu que ha hagut d'afluixar. L'avanço i, sense deixar d'escoltar els ànims dels que ja baixen, miro amunt i veig la neu al cim. Al cap de poc em diuen: veus aquells bombers vermells? Doncs des d'allà a l'arribada, són 5 minuts. Les mans no me les sento, però no pararé per posar-me els guants. Amunt, amunt, amunt. Al cap d'1h56'48'', arribo! No em noto les mans, em trec la motxilla com puc, em poso el forro , el paravent i els guants. Menjo una mica de barreta, m'acabo l'Aquarius que duia i veig arribar, plegats, el David i el Josep. Comparteixo, ara, la meva barreta amb el David, ens fem una foto amb el seu mòbil. Veig arribar el Marc, l'ajudo a treure's la motxilla, a cordar-se el paravent i comencem a baixar. Ens trobem el Lluís extremadament tapat, al cap de poc, l'Urtxu, que ens confessa que puja gràcies als pals i als quàdriceps i finalment, el Josep, que tanca la cursa. No els podem esperar, fa massa fred i com més tardem a posar-nos els frontals, millor. Així doncs, anem baixant amb la calma amb el Marc i dues noies que van davant nostre. A l'alçada de l'avituallament, encara ens donen un got amb beguda isotònica. Al cap de poc, ja no s'hi veu i les relliscades comencen a ser habituals. És hora de posar en marxa els frontals. Jo, particularment, l'estreno. La veritat és que va força bé i no té comparació amb el que tenia (gran i amb pila de petaca). El poble es veu a la llunyania però sembla que el vagin empenyent ja que les llums no s'acosten. Poc a poc, però, anem acostant-nos fins arribar. Ja és negra nit. Ens donen l'acreditació, tornem els dorsals i ens espera una tassa de brou calent. Entra fantàsticament bé. Saludem un excasteller, el David Escolà, que no ha corregut. Veiem el Tamarro, que feia estona que ens buscava i finalment, marxo al càmping per tapar-me. Al cap de poc arriben el Lluís i l'Urtxu. Quan ja ens hem dutxat tots, arriba el Josep, triomfal! El sopar: brou calent, amanida i un plat amb botifarra blanca, negra, llonganissa i costelles de porc a la brasa, un vi de la casa i un iogurt de Cal Joanet d'Ainet de Cardós. En acabar una cerveseta, unes "xuxes" i al sac. Comptem fins a u i ja estem dormint. L'endemà, coca amb xocolata, premis, obsequis i cap a casa. Amb els dies, les agulletes es converteixen en agulles i a hores d'ara les cames encara no responen als estímuls.
Ha estat una bona experiència, no cal dir-ho.
Tamarro 1:43:10
Samuel 1:56:48
Josep 2:01:14
David 2:01:22
Marc 2:06:47
Lluís 2:22:53
Urtxu 2:41:43
Kaiser 2:45:18

La Cuita el Toll???

2008-06-06T09:49:00.007+02:00

Feia mesos que el Marc anava darrera nostre per anar a la Cuita el Sol. Finalment, ens vam decidir! Demà, si el temps ho permet, el Josep, el Rubén (la meva enhorabona virtual), el propi Marc, el Tamarro i jo, serem els castellers que ho intentarem. Ens acompanyarà el Lluís in situ i l'Oriol en el sentiment per causa d'uns bessons traïdors. Les previsions són de lo pitjoret. Fang fins a les orelles? O més amunt! Aigua? Tota la que vulguis i més! Neu? A partir de 2800m, segur! Però, bé, de ganes no en falten. Ja queda menys per córrer més que el sol, un amic que dubto que demà ens visiti.
És per això que segurament més que la Cuita el Sol serà la Cuita el Toll. Esperem que el temps ens respecti i el repte sigui tan sols el propi de cadascú. Ja és prou complicat acaonseguir la fita com per posar-hi complicacions climàtiques. I si hi ha poc incentiu o defalleixen les forces, només caldrà pensar en els 50 pepinos que ens ha costat a cadascú.
Sort a tots els participants!!

El que entenc que és una entrevista (FGC vs RENFE)

2008-05-27T12:06:00.007+02:00

Ahir, tornant del gimnàs, vaig escoltar el Cafè de la República. Després dels romàntics propòsits pel dia de demà, van entrevistar a en Joan Torres, president de FGC. Sempre m'he quedat meravellat de l'eficiència dels Ferrocarrils, fins i tot en moments de caos, com és el cas del xoc que hi va haver la setmana passada. El millor de tot, però, és que va contestar TOTES les preguntes, assumint les responsabilitats que els corresponien i esclarint alguns dubtes al respecte de manera tècnica alhora que senzilla. Algú s'imagina algun responsable de RENFE donant explicacions? Jo, no!
Audio de l'entrevista
En un altre àmbit, diumenge vaig agafar per segona vegada l'Avant. Comoditat extrema per 15,30€. Una hora i deu minuts i ets a Barcelona. Fantàstic, un pèl car, però coherent, no com l'AVE. Això sí,... quan arribes a Sants i has d'agafar un rodalies, 5 canvis de pantalla en 10 minuts, trens que no arriben, destinacions improbables,... En resum, patètic.

Una de trens: www.trenscat.cat (web espectacular sobre els trens a Catalunya)

L'origen dels castells?

2008-05-12T16:54:00.006+02:00

http://www.3cat24.cat/pnoticies/1024ItemMedia.jsp?item=44091&type=2

No té pèrdua: Sobre la veracitat del comentari, no hi posaré cullerada, però... qui no ha vist l'estàtua de Induvi i Manduli entrant pel Pont Vell?

Fer castells per divisar l'enemic! JUAS JUAS JUAS

Area verda implica bicing?

2008-04-17T17:54:00.006+02:00

Aquesta és l'equació que descriu la teoria del caos inventada per l'Ajuntament de Barcelona respecte el finançament i el funcionament del bicing. M'explico: "...El Bicing està finançat amb part dels ingressos de l'Àrea verda, les zones de regulació d'aparcament del centre de Barcelona, i els abonaments dels usuaris..."
Així doncs, el model és insostenible. Si, utòpicament, el bicing expulsés la gent dels cotxes, no hi hauria vehicles que necessitessin aparcar a la zona verda, de manera que no es recaptaria prou diners per finançar el funcionament del bicing. A més usuaris del bicing, major cost, alhora que menor recaptació. Resultat: INSOSTENIBLE.

?
=>

I ara llenço una proposta: ja hi ha el carril BUS-TAXI, el carril BUS-VAO,... per quan el carril BICING?

Rius i Taulet

2008-03-07T08:46:00.004+01:00

Un dia, anant a buscar el tren per anar cap a la universitat, em vaig trobar amb unes furgonetes, un càtering a l'aire lliure i un munt de cables, càmeres i focus. Semblava com si estiguessin gravant una pel·lícula. Tot el muntatge estava entre el concessionari de VW, Audi i Seat situat al carrer on visc, Rius i Taulet de Sant Cugat i el supermercat Consum. I, després de dies preguntant-nos si era o no era,... la imatge de l'entrada al pàrquing del supermercat ens ho ha confirmat. L'anunci del Polo (que està basat en la història que descriu la cançó "El romance de Rosabella y Domingo", que no ho neguin els guionistes), està gravat a Sant Cugat i potser si m'hagués estat una estona per allà, hagués pogut sortir. Llàstima!

Entre todas la más bella
una flor de mi jardín
mas bella que un querubín
y se llama Rosabella.

Rosabella sube y baja
por las calles de la aldea
y su cadera menea
y enloquece a quien la ama

Pero ella tiene un problema
que a ojos vista la remata
y es que nunca ha confesado
que en verdad es un muchachín

Ayayai, tu me matas, si con tu mulata
ay ay ay tu me matas si con tu mulata

Rosabella va a la plaza los viernes
en el mercado y sólo compra manzanas
en el puesto de un mulato
a él dedica sus sonrisas
a el dedica sus miradas
y se besan a escondidas
y se aman en luna clara

Este mulato tan guapo
se llama Domingo Pérez
es el mas chulo del barrio
a quien quieren las mujeres

Los padres de Rosabella
la han casado con Domingo
es hijo de campesinos
un muchachito muy lindo
nadie sabe que Domingo
en verdad es una mulata
que vestida de chiquillo
ha dado a todos la lata y ya

Los padres felices
respiran por fin tranquilos
han encontrado salida
a este cruce de caminos

Un viatge, una cançó, molts records...(x3)

2008-02-25T13:57:00.003+01:00

Ahir anant cap a Barcelona, el Josep, el migmaratonià conductor, ens obsequiava, un cop acabat el partit del Barça, amb el Queen Rocks. I tots tres (conductor, Blanca i servidor) vam anar desgranant els nostre records relacionats amb Queen. Apa, a gaudir!!

I was told a million times
Of all the troubles in my way
Tried to grow a little wiser
Little better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shop in Alley Way
But I never saw my face
In any window any day
Well they say your folks are telling you
To be a superstar
But I tell you just be satisfied
To stay right where you are

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me ev'rything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that can be my goal
I was told a million times
Of all the people in my way
How I had to keep on trying
And get better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Same as when I started

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
To keep me satisfied
Do you think you're better ev'ry day?
No I just think I'm two steps nearer to my grave
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive mmm
You take your time and take more money
Keep yourself alive
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Keep yourself alive come on, come on
Keep yourself alive
It'll take you all your time and money
To keep me satisfied
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Take you all your time and money
Honey you'll survive

Keep you satisfied
Keep you satisfied

A mi no m’enganyaran!

2008-02-14T17:39:00.007+01:00

Cinc dades bàsiques que un usuari, de la web de Renfe que no de l'AVE, ha pogut observar respecte el famós AVE.

Inici: El dia 20 de febrer (de este año,...claro!), diuen, arriba l’AVE a Barcelona. “Los ciudadanos sabran entender este retraso”, deia la Ministra. Per descomptat que l’entenem, ja no ve d’un parell o tres d’anys.

Preu: Un bitllet senzill val 40,50 € (+1,2 euros de despeses d’emissió) de Barcelona a Lleida o viceversa. Però no cal patir perquè hi haurà descomptes. El que s’ha de saber és que seran entre un 5 i un 15% dels bitllets, els que surten a la venda amb descompte. O sigui, que de 400 passatgers que té un AVE, tan sols 20 gaudiran d’un descompte generós.

Abonaments: hi haurà abonaments d’entre 20 i 50 viatges... a utilitzar en un període màxim de 30 dies!

Temps: La via de l’AVE de Barcelona a Lleida té 171 quilòmetres, aproximadament. Suposem que la via que va de Lleida a Barcelona fa el mateix. No siguem optimistes, que no és perquè estigui desdoblada, sinó que ho explico perquè de Barcelona a Lleida tarda 1h03’, mentre que el trajecte a la inversa (tot i valdre el mateix) dura 1h14’. Deu ser pel desnivell ascendent de la Terra Ferma a la costa. On són els 55 minuts anunciats? Un últim càlcul... La velocitat mitjana del trajecte és de...136km/h.

Comparatives: Lleida-Saragossa (45 minuts, 21,20€); Sevilla-Còrdoba (45 minuts, 14,40 € en els trens Avant, que circulen en hores vall); Saragossa-Madrid (1h35’, 42,40€); i finalment Còrdoba-Màlaga (1h5’, com Lleida-Barcelona, 35,20€ l’AVE i 19,05 € l’Avant).

Per descomptat, els Talgo han estat anul·lats i els trens que passen per Valls i La Plana continuen tardant entre 2 hores i mitja i tres hores, quan arriben puntuals, i els de la línia de Manresa, quan arriben, tarden 3 hores i 45 minuts.

Escrit enviat com a Carta al Director. Si la publiquen, us ho faré saber!

PUBLICAT!!!

Poesia quotidiana

2008-01-16T13:25:00.000+01:00

Ara deu fer cosa d'un parell d'anys van venir uns inspectors de la Generalitat per av conveniència de renovar la façana de l'edifici de Sant Cugat, canviant-ne les baranes i altres aspectes que, a ulls dels propietaris, deuen fer molt lleig, almenys per les molèsties que s'estan prenent. A més, s'hi afegeix que han hagut de canviar totes les canonades d'aigua perquè ja eren velles. Tot això, en principi, implica carregar-se de paciència per respectar les entrades i sortides dels tècnics, respectar els talls d'aigua corresponents,... El que passa és que l'actual president de laaluar la comunitat (el nostre Juan Cuesta particular) ha fet més amè aquests esdeveniments. Des d'aquí, el meu sincer "-Gràcies!" a la persona que, quan arribes cansat al vespre, penja missatges com aquests amb finals que conviden a l'optimisme més natural!

La primera perla correspon a un antic anunci on el president afegeix la finalització de l'obra.

El segon, del dia següent, cita a Groucho Marx, tot un clàssic:

El tercer, un dia que es va espatllar l'ascensor, davant la seva porta, va deixar aquesta nota, sabedor que tothom, excepte el veïns del primer (els quals acostumen a pujar a peu), la veurien. La quarta i cinquena, parlen per si soles. El darrer comentari, tancant un cicle de poesia quotidiana és digne del mateix Polònia. Gràcies, Carles!!

Bany de gols (F.C.Jovenívols 18 - U.E.Esplai 9)

2007-12-30T00:15:00.000+01:00

El passat 28 de desembre (i no és cap innocentada encara que algú de l'esplai ja voldria) es va celebrar el tradicional partit de Nadal U.E.Esplai contra F.C.Jovenívols. Els precedents i les notícies prèvies apuntaven cap a una derrota jovenívola. Tres dels seus jugadors veterans (Víctor, Marta i Núria) no podien participar per causes laborals i dos dels habituals en les convocatòries estaven lesionats (Marc Roure i Regina). A més, la darrera derrota de pre-temporada augurava una tarda poc agradable en les files verdigrogues. Per contra, els esplaieros comptàven amb la pràctica totalitat de la plantilla. A les 6 de la tarda en punt, i en condicions excel·lents en el pavelló d'Inefc (què dir de la calefacció de Can Rúbies) començava el vibrant partit.

Els primers minuts van ser tensos, amb marcatges a l'home per part de JorDeco i Samueliniesta als totpoderosos OriolEto'o i Martosnaldinho (en molt baixa forma com el seu nom indica). El marcador el van obrir els Jovenívols tot i que aviat fou neutralitzat. L'empat a u durà uns minuts fins que altre cop els Jovenívols es van avançar amb dos gols quasi seguits. El tres a dos, fou obra de l'OriolEto'o amb la inestimable col·laboració de l'AreSpacic, pichichi de l'equip jovenívol en pròpia porta! A partir d'aquest moment, els constants canvis en l'equip de l'esplai van trencar absolutament el joc dels carbassa, on els voluntariosos TouréLluís i Xavirreta no donaven l'abast. La solidesa defensiva mostrada per Puyolgarcia, FerAbidal i Miquel"Xapi"Ferrer i l'encert en atac del conjunt verdigroc va provocar una estirada en el marcador i que el caràcter de BlancaStoichkov aparegués sobre el parquet. El partit va tenir fins i tot algun toc còmic amb l'entrada al camp de MercEdmilson, NeusValdès i TxarOleguer. Les entrades de MiquelZambrotta i GenísMilito tampoc aportaren la solidesa defensiva necessària. A mesura que avançava el partit PauSilvinho apurava les seves incorporacions a l'atac creant cada vegada més perill, a més de les jugades, sovint individualistes, de Samueliniesta.
La frescor aportada per Messiarassau sj. va servir perquè l'Esplai retallés diferències en moments puntuals del partit. L'àrbitre, que es va oblidar el rellotge a casa, i després de mitja hora de demora, xiulà el final. Menció especial cal fer al voluntariós i nombrós públic assistent, format per altres monitors i directors de la parròquia tals com Roser, BlancaAixalà, Bea i el matrimoni Salinas-Roca. El resultat final fou d'escàndol. Esplai 9 - Jovenívols 18.
Altre cop doncs, queda demostrada la superioritat jovenívola, deixant el marcador global 3-1 favorable als verdigrocs, només tacat per un enfrontament de pre-temporada en que les forces encara estaven iniciant-se.
El millor de la jornada, però, va ser el posterior lliurament de regals de l'Amic Invisible (en el que literalment en va haver dos d'invisibles) i el sopar que el seguí. D'això, però, segurament algun altre reporter en farà la crònica.

Una perla: Quim Monzó al Persones Humanes parlant de la reialesa

2007-12-19T16:54:00.000+01:00

Jo de gran vull ser Quim Monzó!!

Retrobament amb el Colomina*

2007-11-28T16:56:00.000+01:00

Després de molts dies, he trobat un raconet per explicar una nova excursió. Una de ben senzilla, d'aquelles que es poden fer pràcticament en qualsevol època de l'any. Durant el cap de setmana de la castanyada, el Víctor, la Marta, la Blanca i un servidor vam fer una "escapadeta" als Pirineus. Concretament cap a la Vall Fosca, un racó desconegut per mi (de fet, només hi havia estat de ben petit). Una vall, tot sigui dit, on la presència de la indústria hidroelèctrica hi és més que present i on la construcció immediata de les noves pistes d'esquí deixa entreveure noves alteracions. D'altra banda, tampoc estem parlant d'una vall amb un encant especial, ja que és poc arbrada, sobretot a mesura que ens acostem a la presa de Sallente.

Precisament aquí és on vam començar la nostra excursió. Reconeguem, però que vam pecar de "domingueros" i vam començar a caminar a les 12 del migdia!! Deixem el cotxe en una petita esplanada passada la presa i agafem el camí, tot fent unes quantes zetes, que ens durà a l'estany Gento. La pujada és de campionat. Fins i tot algun de nosaltres va patir la irremeiable "pàjara" de les pujades dures. Sense més entrebancs vam arribar al camí que recorre les vies del carrilet usat per transportar el material de la presa. Cap a la dreta, 4 Km de vies, completament pla i paral·lel a la vall. Cap a l'esquerra, l'Estany Gento. Així doncs, després de passar per sota alguns túnels, arribem a l'Estany Gento i ens regalem un merescut ganyip.

Al cap d'una estona, seguim caminant (no n'hem tingut prou, amb la pujada) cap al refugi del Colomina. Per agafar el camí cal passar per sota la torre del telefèric i anar en direcció l'Estany Tort. Pujada, pujada i més pujada fins arribar a l'estany de Colomina. Records de la Carros de Foc i un paisatge rocós però bonic d'admirar. La idea hagués estat arribar-nos fins al pas de l'Ós, però l'hora i la gana ens van fer desistir. Aprofitant al màxim el solet que espurnejava, vam dinar i fins i tot vam poder fer un cafè al refugi. Sense temps per més, ja eren les quatre de la tarda i el sol amenaçava en deixar-nos sense llum, vam començar a baixar. El camí de tornada no va ser tan dur com el de pujada i d'una tirada vam arribar de nou al cotxe. Al cap de 10 minuts d'arribar, la foscor era total... Pels pèls!!

El cap de setmana va estar ple d'anècdotes, jocs de cartes, menjar en quantitat, pa en excés, escalfadors d'aigua traïdors, mosques empudegadores i algun que altre virus al qual tots quatre vam sucumbir més tard o més d'hora. Fins i tot les darreres paraules de la senyora que ens va llogar l'apartament de la Plana de Mont-Ros (de luxe, per cert: rentadora, rentaplats, microones, calefacció, graella elèctrica, televisió, mapes amb informació de les excursions...) van ser ben sàvies: - Que tingueu bon viatge,... i si a Lleida no us traieu la boira fins al febrer, doncs millor, que llavors voldrà dir que aquí estem al cel!

* Òbviament, post dedicat a qui no ha callat fins que l'he publicat,... eh, Blanca?

He descobert que tinc una DentBlava

2007-11-27T10:00:00.000+01:00

Oriol, "lo prometut és deute", així que, abans que te m'enfadis,...

Qui li anava a dir al rei danès i noruec Harald Blåtand que acabaria essent famós. Resulta que el seu nom vol dir precisament Bluetooth i que va ser un pont d'entesa i comunicació entre països escandinaus, així que ja sabem d'on ve el nom.

Fa dos anys, i per qüestions d'estudis vaig haver-me de comprar un ordinador portàtil. Et comences a familiaritzar amb noms com Wireless, Memòria RAM, Processador, Targeta Gràfica, USB, lector SD, gravadora SuperMultiCapa,... però també amb el famós alhora que desconegut "Bluetooth". Vaig intentar connectar-me a altres dispositius, sense èxit. Fins i tot, després de tenir un nou telèfon mòbil amb la mateixa opció, ho vaig intentar. Em vaig desesperar veient que, ni tan sols a través del cable podia posar melodies i/o fotos al mòbil. Tot va canviar un dia en que, per causa del post dels panellets, vaig tornar a intentar baixar-me la foto a l'ordinador. Oli en un llum!!!!! Funciona. Des de llavors, he provat les potencialitats de la tecnologia més barata del món!! Pujar i baixar arxius al mòbil, passar carpetes senceres d'ordinador a ordinador,... FANTÀSTIC. I sobretot, tenir la cançoneta de l'Arale al mòbil!!

Per qui en vulgui saber alguna cosa més...
Bluetooth es el nombre común de la especificación industrial IEEE 802.15.1, que define un estándar global de comunicación inalámbrica que posibilita la transmisión de voz y datos entre diferentes dispositivos mediante un enlace por radiofrecuencia segura, globalmente y sin licencia de corto rango. Los principales objetivos que se pretende conseguir con esta norma son:

Facilitar las comunicaciones entre equipos móviles y fijos.
Eliminar cables y conectores entre éstos.
Ofrecer la posibilidad de crear pequeñas redes inalámbricas y facilitar la sincronización de datos entre nuestros equipos personales.

Los dispositivos que con mayor intensidad utilizan esta tecnología son los de los sectores de las telecomunicaciones y la informática personal, como PDAs, teléfonos celulares, computadoras portátiles, PCs, impresoras y cámaras digitales.

La tecnología Bluetooth comprende hardware, software y requerimientos de interoperatividad, por lo que para su desarrollo ha sido necesaria la participación de los principales fabricantes de los sectores de las telecomunicaciones y la informática, tales como: Sony Ericsson, Nokia, Motorola, Toshiba, IBM e Intel, entre otros. Posteriormente se han ido incorporando muchas más compañías, y se prevé que próximamente lo hagan también empresas de sectores tan variados como automatización industrial, maquinaria, ocio y entretenimiento, fabricantes de juguetes, electrodomésticos, etc., con lo que en poco tiempo se nos presentará un panorama de total conectividad de nuestros aparatos tanto en casa como en el trabajo.

Hi ha un pilar que "balla"

2007-11-19T16:57:00.000+01:00

Ho sento. El proper post havia de ser de temàtica muntanyenca. Però no he pogut resistir la temptació. M'acaba de trucar el Cap de Colla per anunciar-me que la profecia s'ha complert. Situem-nos: 14 de juliol de 2007. Actuació a Barcelona. Fem un pilar de 4 a la Rambla de Canaletes i ens desplacem cap a la Plaça dels Àngels. Finalment, i a causa de la manca d'ambulància, no actuem. Tornant cap a Lleida, i amb una emprenyada monumental, debatem sobre la conveniència de comptar el pilar de 4 com a tal o no tenir-lo en compte per haver-se realitzat sense la presència d'ambulàncies. Finalment, el Rubén sentencia: - Comptem-lo, perquè si no, d'aquí uns anys, trobarem el Pere Bosch, el Pau Oliva i l'Andreu Pérez en un racó del local dient:
- Hi ha un pilar que balla!
I no és per menys, tots els castellers tenim al cap el Pere amb la llibreta verda amb un bolet dibuixat, el Pau amb un paper rebregat amb quatre anotacions i l'Andreu sentenciant què és un pilar carregat, què és un intent desmuntat de 5d7 quan l'acotxador té pressa per baixar o vés a saber quins set sous!! Doncs resulta que la "reunió" per tancar temporada s'ha produït entre el Pau i el Pere. Amb el resultat de 199 castells per part del Pere i 198 per part del Pau. El pilar que balla, però, és el d'entrada a la plaça d'Agramunt, on l'enxaneta quasi cau, baixant de manera poc ortodoxa pel davant!! Boníssim!!!!

Aquesta temporada m'he pres 8 "Nestea"s

2007-11-12T21:01:00.000+01:00

10 de juny, l'Arboç. Abans de l'actuació, amb retard, per cert, entro en una pastisseria ubicada a la plaça on s'han alçat grans castells al llarg de la història. M'he menjat un entrepà i em demano una CocaCola per remullar la boca. És un dia important, els Castellers de Lleida volem intentar el 3. El castell, en segona ronda, puja molt bé de mides, però resulta que un dels baixos ha patit un aixafament a les vèrtebres i fa que no pugui sostenir el pes. Més tard del que hagués estat idoni, desmuntem el castell, però malauradament cau, tot i això sense conseqüències greus. Ha estat mala sort, perquè el teníem molt ben lligat.

23 de juny, Reus. Arribem amb temps a l'actuació amb la qual cosa decidim anar a fer un cafè abans de començar. No m'apeteix un cafè sinó un Nestea. I doncs? El demano i me'l prenc. Descarreguem el 3d8 de manera pràcticament perfecta.
1 de juliol, Passeig de Sant Joan, Barcelona. Sortim de Lleida amb els pares tot estrenant el nou cotxe! Amb temps per esmorzar, demanem quelcom per beure en una cafeteria propera al Passeig. Altre cop, sense pensar en la importància de la decisió, em demano un Nestea. Amb una execució més tremoladissa que una setmana abans, descarreguem el segon 3d8!
14 de juliol, Plaça dels Àngels, Barcelona. L'actuació comença amb uns pilars de 4 de salutació a les Rambles, i tot seguit ens traslladem cap a l'emplaçament on haurem de fer els castells. No he pres res. Al cap d'una hora i mitja, els impresentables de la Regidoria de Ciutat Vella de Barcelona anuncien que s'han oblidat de demanar les ambulàncies. M'adono de l'efecte "Nestea" ja que fent una mirada endarrera m'adono que tan sols fem el 3d8 quan me l'he pres.
2 de setembre, Agramunt. Ja se sap que prèvia a l'actuació de la vila que ens va veure néixer, cal fer la tradicional cercavila. Tot i això, abans de començar-la, em dóna temps de demanar-me'n un. De cafè? No!! Heretges, no veieu que avui toca 3d8? I així és. El defensem aferrissadament, però el descarreguem.
16 de setembre, Colles de l'Eix, Lleida. Com que hi ha actuació a Paeria, em toca carregar les aigües al cotxe, dur-les fins a l'ajuntament i descarregar-les. Un cop fet això, com que no em dóna temps d'anar a l'assaig del castell de germanor, vaig a l'únic lloc obert proper a Paeria, la pastisseria de la Plaça Sant Joan. - Un Nestea, si us plau. Gola remullada, castell descarregat (a la segona, perquè el primer intent l'hem de desmuntar). Quatre de quatre!!
30 de setembre, Festes de Sant Miquel, Lleida. Per tal de no repetir, i amb més pressa que les altres vegades, em veig "obligat" a exigir al cambrer del Triumfo que em posi un Nestea. Home, és que no sap que és imprescindible per l'èxit de la diada? El tres es descarrega. OK.
30 de setembre, Festes de Sant Miquel, Lleida. No em demanareu que em prengui un altre Nestea per descarregar el 4d8, oi? Vaig pensar que el primer ja serviria. Però no! Només carregat. L'efecte s'havia diluït.
30 de setembre, Festes de Sant Miquel, Lleida. 2d8f, encara més diluït, dos intents desmuntats.

6 d'octubre, Tarragona. Hem arribat molt just de temps. De fet, hem arribat 10 minuts tard. Impossible aturar-se per fer un Nestea. Després de descarregar el 2d7, comento la història del te amb alguns castellers. No porto ni un duro. L'Òscar Pàmpols (gràcies, Òscar) treu una moneda de dos euros de la butxaca i em diu: ja pots córrer a buscar un bar! Veig el 5d8 dels Xiquets i corro carrer avall cap a la Plaça de la Font. Demano un Nestea que m'empasso en menys de 10 segons. Torno a la plaça tot just quan els Xics de Granollers munten el seu castell. Amb diversos canvis per la lesió de dos castellers, descarreguem igualment el 3d8!!
20 d'octubre, Tarragona. Sortim molt tard de Lleida perquè hem de passar a buscar una castellera. Fem molt tard. Ens estan esperant. Sona el mòbil, és un missatge del Rubén, el Cap de Colla: "Quan arribeu, entreu cap a la Plaça de la Font, hi ha un pàrquing. La Sònia té un Nestea per tu." Això implica, òbviament, que el descarreguem.
10 de novembre, Diada de la colla, Lleida. M'he reservat el Jamaica per la darrera actuació de la temporada. I així és, el demano, me'l prenc,... i, després d'un intent desmuntat, el descarreguem in extremis.
10 de novembre, Diada de la colla, Lleida. Aquest cop, però, no em deixo endur per la mandra ni el fred. Abans de tirar el 4d8, vaig al Kroxan a demanar-ne un altre. No en tenen, tan sols disposen de TrinaTe. Em cau la mirada cap als peus, i capcot, torno a la Paeria sense dir res a ningú. Però els astres ho han vist, i no ens deixen fer el 4!! L'hem de desmuntar dues vegades.
Conclusió: no sóc supersticiós!!

Only the good die young

2007-11-06T17:10:00.000+01:00

A tercer d'Econòmiques vaig fer una assignatura que es deia "Economia de la Informació". Ens la donava un professor nou a la facultat, un home jove però brillant, d'aquells que arriba a classe amb les mans buides i el cap ple d'idees. Vaig gaudir de com, sense apunts i sense cap suport pedagògic físic, ens ensenyava desenes d'equacions i simplificava conceptes abstractes (val a dir que tal assignatura era una mena de continuació de Microeconomia Avançada II, així que ens en podem fer una idea). Amb el temps, i gràcies a Internet, he pogut seguir com "aquell" professor ha resultat ser un investigador destacadíssim, amb un currículum brillant, amb publicacions a les millors revistes sense deixar de banda els seus orígens andorrans. Mai vaig tenir un tracte personal amb ell, però tothom qui en parlava, ho feia per remarcar la seva excel·lència acadèmica alhora que humana. Als 37 anys, casat i amb dos fills, ens ha deixat un economista amb un futur enorme. Aquest és l'escrit que el President del Govern Andorrà ha fet en record seu. El meu humil homenatge a l'Antoni Calvó Armengol.

Panellets para Halloween

2007-10-31T13:35:00.000+01:00

Multiculturalitat? Ignorància? Hallowen o Halloween? Estupidesa? Afany de lucre? No ho sé, però jo, encara ric ara. Disculpeu la qualitat de la foto, però el mòbil era la única eina que tenia per retratar!!

Una imatge val més que mil paraules (i una mort)

2007-10-25T18:00:00.000+02:00

Aquest vídeo de l'agressió d'un noi del Baix Llobregat a una noia equatoriana ha donat la volta al món. I dic la volta al món perquè fins i tot l'ambaixadora d'Equador s'ha posat mans a l'obra perquè l'agressor no quedi impune. Tothom ha saltat a la jugular del noi aquest, a qui, per descomptat, no penso justificar de cap manera. La seva actitud és deplorable. En les imatges, hi ha un tercer protagonista; un testimoni de l'agressió, que ni s'immuta davant els fets. He llegit i sentit paraules de desaprovació cap a aquest, queixant-se que no fes res. Em plantejo què pensar quan llegeixo, en pocs minuts, una altra notícia:

"Un estudiante muere al defender a una mujer agredida por su novio"

El joven recibió un golpe en la cabeza al intentar mediar en la pelea

I què en sabem de la notícia aquesta, a part del titular que s'esborra en un dia? Doncs res!! En canvi, s'omplen vídeos, entrevistes, queixes dels veïns,... per posar a la presó (merescudament) l'agressor del tren. I si no hi hagués hagut cap càmera? Doncs res, la pobra noia atemorida i el "nen" fent-se el fatxenda per Santa Coloma de Cervelló. La diferència...una càmara.

Google Maps

2007-10-09T17:51:00.001+02:00

ES-PEC-TA-CU-LAR
Cada cop que google l'encerta, em meravello i dins meu hi ha una veu que diu: y qué bien pensao, tó! (vegeu la peli de la qual algun dia faré un post: El Milagro de P. Tinto) La darrera (almenys, descoberta per mi) és que un cop seleccionat un itinerari a GoogleMaps, pots arrossegar el cursor sobre la carretera i fer-lo passar per allà on et doni la gana. Ideal per saber en un segon els canvis "si passés per l'altra carretera" o "si agafés l'autopista enlloc de..." A més es pot fer per trams curts dins de ciutat on té en compte les direccions dels carrers. Per mostra, un botó (Lleida-Balaguer)

Mostra un mapa més gran

Mostra un mapa més gran

Una altra cosa, moments inoblidables

2007-10-09T11:20:00.000+02:00

Penjo un vídeo del programa d'Andreu Buenafuente quan encara estava a TV3, on hi ha els millors moments. Destaco, per sobre de tot, el primer gag i el moment estel·lar en el qual el follonero retrau a Pau Donés que totes les cançons de Jarabe de Palo sonen igual. Del Sebas, el moment CouldinaMan és lo únic que el salva.

En premsa (I) Batalla entre les estàtues

2007-10-08T09:59:00.000+02:00

L’objectiu: trobar el millor lloc.
Les estàtues de la Rambla s’han tornat més agressives i fins i tot insulten els turistes.

El que podria ésser un comentari sense importància, recull una dosi d'humor continguda. El titular amaga la idea que tots tenim que una estàtua ha d'estar quieta i que per tant, és impossible que es baralli amb una altra de la mateixa condició. Però la resposta està, sovint, en la pròpia definició:

estàtua [s. XIII; del ll. statua, íd.]
f Figura de ple relleu que representa una persona o un animal.

El que queda clar és doncs, que l'animal no és el què representa sinó el qui ho representa.

Llegeix la notícia de "Metro": El paisatge a la Rambla de Barcelona ja no és tan agradable com fa uns mesos. Ara, molts turistes que intenten fer una fotografia a les estàtues humanes sense donar diners a canvi poden ser objecte d’insults i fins i tot d’alguna agressió. També els paradistes tenen por d’algunes d’aquestes estàtues, ja que han presenciat enfrontaments entre elles. Una de les causes d’aquest canvi podria ser l’arribada d’un grup de romanesos que ha protagonitzat picabaralles amb altres artistes que treballen a la Rambla, sobretot llatinoamericans. L’altra és que moltes ex estàtues, sobretot estudiants d’art, han deixat de banda aquesta activitat pels episodis violents, l’excés de competència i la baixada dels ingressos.

Sant Miquel: podríem parlar de...

2007-10-03T11:09:00.000+02:00

Aquest diumenge, i després de molts dies acumulant nervis i exterminant ungles i repèls, va arribar la gran cita castellera. Podríem parlar de fracàs, però estaríem equivocats; doncs el fracàs es produeix quan no compleixes cap dels objectius marcats. Podríem parlar de decepció, però seríem molt curts de vista; l'actuació de diumenge iguala la nostra segona millor actuació de tota la història. Podríem parlar de ridícul, però estaríem essent injustos amb el nivell que ens pertoca. Podríem parlar d'èxit, i també ens estaríem enganyant davant les evidències: no hem complert els objectius marcats abans de l'actuació.

Parlem doncs de futur. I això és el que ens ha ensenyat aquesta gran diada. Sortim d'un tres de vuit consolidat, però sense oblidar que és el nostre sostre. I el descarreguem amb algun canvi al pis de quints, una mica de nervis per la pressió de la plaça i sobretot, amb molta solvència. En segona ronda, no ens enganyem, el principal objectiu de la jornada: 4d8. Les proves als assajos són excel·lents, potser falta lligar millor la pinya, però ja se sap que als assajos la pressió no és la mateixa que a plaça. Puja bellugadís i amb estranyesa de mides. Un cop tot el pes dalt, però, es para completament, queda tot ben encarat i es carrega sense dificultats. Un dels segons, però, ha perdut la posició i la pinya no pot donar-li el suport que desitjaria. Després d'un esforç titànic, cedeix amb la canalla fora. 5 o 6 segons més i l'èxit hagués estat total. Tot i la caiguda, com que no ha tingut greus conseqüències, decidim intentar la torre de 8 amb folre. Dues brandades del quart d'esquena a l'ajuntament mostren la feblesa del castell i, segons criteri propi, no té garanties ni de carregar-se. Per descomptat, descarregar-lo és impossible. Solució: desmuntem. La primera prova ens ensenya que aquest castell és possible però que cal modificar la posició dels terços i millorar la compactació i treball del folre. Així doncs, el desmuntem (sense caure; importantíssim!) i hi tornem. El segon intent, millor oblidar-lo. Tot i que no ha acabat amb èxit, hem avançat molta feina: hem descobert que la gesta és al nostre abast, hem vist que s'ha de treballar diferent, més estirat, que les crosses han de quedar més endins de l'estructura, que hem de treballar més apuntalats,... Finalment, i m'agradaria que fóssim conscients de la gesta, descarreguem immediatament i de manera perfecta, un 2d7.

En resum, les cares de decepció (la meva, la primera) són normals i comprensibles. Amb la distància, però, m'adono que el que hem fet és molt. I el que podem fer també. Objectius a principis de temporada: 1) consolidar 3 i 4 de 8 per tal de ser considerats Colla de 8 per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (una entitat amb moltes "ces"). El 3, OK. El 4, a la propera surt segur! I ja com considerats "Colla de 8". 2) Treballar i, si és possible, dur a plaça el 2d8f: hem treballat de valent i ens falta encara més. La temporada no ha acabat. Així doncs, no és el moment encara de fer balanços. Hem ensopegat? Sí. Ens servirà haver ensopegat? Molt més!!

U.E. Esplai vs F.C. Jovenívols

2007-10-01T13:03:00.000+02:00

El passat dissabte, en el marc de la programació de cara a l'any vinent de les respectives activitats, es va celebrar el partidet de pre-temporada entre els components dels dos equips de monitors. Abans de dinar ja vam fer un petit entrenament de voleibol. Les emocions fortes van arribar a les 18:00 hores. Amb un lleuger plugim, vam decidir començar el partit de voleibol. El partit va estar força renyit fins que amb el marcador igualat a 18, va començar a ploure de valent. El F.C. Jovenívols es va avançar fins al 22-18. A partir d'aquí, un servei molt eficaç per part de la Unió Esportiva Esplai va deixar el marcador en un ajustat 25-22. Tot i això, les presses de darrera hora perquè tant la superfície com la pilota relliscaven de valent fa pensar que hi haurà properament un nou encontre d'aquestes característiques.

En acabar aquest partit, i veient el temps que feia, vam desfilar cap al gimnàs del Col·legi Claver. Un cúmul de renúncies en la U.E. Esplai va deixar el partit de futbol en suspens durant uns minuts. Finalment, i amb la pluja desapareguda, vam sortir a fora a deixar-nos la pell al camp. Val a dir que el nivell de joc desplegat per la U.E. Esplai va ser superior en tot moment, destacant en tot moment el totpoderós "Touré Yayá Lluís" i la enormement encertada Blanca Salinas sota els pals. Un resultat final de 6 a 2 va donar la victòria a la U.E. Esplai.

A part dels resultats, el partit de futbol en especial va ser extremadament divertit. En alguns moments, un servidor no podia seguir corrent perquè el riure s'apoderava de les meves forces!! De cara a properes cites, agrairem a la resta de monitors que es van escaquejar que siguin ferms en el seu compromís.

Com que la temporada regular encara no ha començat, entendrem que els partits del darrer cap de setmana són simplement amistosos sense més conseqüències. Primer partit de temporada, per quan?

La tornada a...

2007-09-19T15:12:00.001+02:00

Tornen els nens a l'escola, els trens tornen a espatllar-se, torna a haver-hi cues a les carreteres,... tot i això, hi ha altres coses que també tornen i fan la vida més agradable. Tres vídeos amb una mostra de tot això. El primer, un desig: tornar a viure la Xàmpionslic guanyada pel Barça. El segon, la nova temporada de Porca Misèria: si us plau, que tornin a posar diàlegs del Pere i el Roger jugant a esquaix. El tercer, ha tornat Polònia: què cabrooooooooooooooooooooooooooooons,...

VISCA CATALUNYA!!

Colles de l'Eix

2007-09-18T10:21:00.000+02:00

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat a Lleida la 9a Trobada de les Colles de l'Eix. És una trobada itinerant que se celebra cada any on hi participen les quatre colles per on passa l'Eix Transversal. Enguany ens ha tocat organitzar-ho a nosaltres, i val a dir que a correcuita, ja que el finançament necessari per fer-ho no va arribar fins a darrera hora. Pel que fa als actes lúdics, val a dir que van quedar una mica deslluïts a causa de que fins a l'últim moment no es va saber si es farien o no. Tan sols dues colles van prendre part de les activitats esportives, tot i que el sopar i la festa, amb desplaçament inclòs a Torrefarera, va estar força bé.
Parlant de castells, per primera vegada en força anys, els Castellers de Lleida vam fer millor actuació que la resta de colles, posant de manifest la gran temporada que estem duent a terme. Vam plantar un 2d7 fantàstic, amb treball a la baixada i un dos que va quedar excessivament alt però que no van fer perillar l'estructura. En segona ronda, vam apostar pel 3d8, tot i que un canvi a baixos de darrera hora i un rengle massa estirat, van fer que tiréssim avall per evitar una caiguda. En pocs minuts, i amb els canvis de baixos i mides pertinents, el castell va pujar molt correcte de mides fins a la carregada mentre que a la baixada, com ja és habitual, es va anar obrint, tot i que sense més problemes. Finalment, un 5d7 amb un pom de dalt de futur va tancar l'actuació. Els Marrecs de Salt van tenir en el 2d7 el seu millor castell, descartant per manca de gent qualsevol castell de vuit i fins i tot el 5d7. Els Sagals no van tenir el seu dia. Molt poques camises a plaça i la mala sort van fer que acabessin amb el 5d7, 4d7 i 3d7. En segona ronda havien intentat el 2d7, una estructura excessivament oberta que va petar, literalment, amb l'aixecador a l'alçada dels dosos. Els Tirallongues de Manresa, anant en tot moment al seu ritme, van fer el 5d6, el 4d7, dos intents desmuntats de 3d7 i, en una quarta ronda, el 4d6 amb agulla. La ronda de pilars conjunta per tancar l'actuació, amb el pilar de 5 dels Tirallongues quan la resta de colles ja havia fet el seu. Vergonyós haver d'esperar que la resta de colles t'ajudin a fer un pilar de 5.

Com ja és habitual el 4d7 de germanor va tancar l'actuació, amb una plaça buida d'espectadors tot i no haver estat una de les actuacions més llargues que s'han vist en aquestes trobades. L'any vinent (i ja seran 10) ens veurem a Manresa. Pel que fa a la nostra colla, ens queden dues setmanes de treball intens per portar una bona actuació a la Diada de Sant Miquel. Una clàssica de vuit (3d8, 4d8, 2d7) seria una actuació excel·lent, estrenant el 4d8 que aquest any no acaba de quedar-nos el suficientment quadrat com desitjaríem. Pensar en un castell folrat (2d8f) és somniar, però,...

Carros de Foc

2007-09-05T12:57:00.000+02:00

9 refugis, un Parc Nacional, 60 Km, 9200 metres de desnivell,... la muntanya t'espera!

Durant aquest estiu he tingut la gran sort de poder gaudir de la muntanya i fer excursions força sovint (ja sigui en caps de setmana o durant les vacances). Després d'un any de plantejar-nos de fer la travessa de la Carros de Foc, finalment ho vam aconseguir. Aquesta travessa consisteix en passar per tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Hi ha dues modalitats per fer-ho. La primera i original és fer el recorregut en menys de 24 hores (Sky Runner). La segona modalitat (Open) deixa a disposició de l'excursionista el nombre de dies i els refugis on es para a dormir. Evidentment, la nostra va ser la segona opció!!!! Ho vam fer en quatre etapes, de manera que ens plantejàvem una primera etapa força llarga, una segona més assequible, una tercera llarga però amb pocs desnivells i finalment, la quarta "a muerte". El ritme que portàvem no ens permetia banyar-nos en cada llac, però si gaudir del paisatge, fer centenars de fotografies i fins i tot tres membres de l'expedició ens vam permetre el luxe de pujar el Pic de Peguera (2982 m.)

Un dels encerts en la preparació de la ruta va ser l'elecció dels refugis, tant de ritme com de comoditat. El primer dia vam dormir al refugi J.M. Blanc, una autèntica passada. Aneu-hi quan pugueu. El segon dia, a Amitges, on ja havíem estat durant la primavera amb una nevada que ens va meravellar; molt recomanable (s'hi menja molt i molt bé). El tercer dia dormíem a la Restanca, on vam saber apreciar la qualitat dels dos anteriors.

Durant la travessa ens anàvem trobant gent que també feia els Carros, tot i que no tothom en el mateix sentit ni amb el mateix ritme que nosaltres. Quan et trobaves algú amb una samarreta Sky Runner d'altres anys, però, ens sentíem una mica empetitits, alhora que envejosos. Hi ha mil històries al voltant de la cursa, en especial pel que fa als que es dediquen a minimitzar els temps de pas. Tot i això, vam seguir perfectament la nostra pròpia planificació, fins i tot en algun moment sorprenent-nos de la facilitat amb que fèiem algun dels trams. Hem descobert els plaers de les dutxes fredes i altres incomoditats que, d'altra banda, no tenen res a veure amb haver de carregar les tendes, el menjar i els fogonets com quan anem de ruta.

Finalment, i després de patir el famós coll de Contraix, vam arribar amb temps suficient per un descanset allà on havíem començat, al refugi d'Estany Llong. Foto de rigor amb les samarretes guanyades i cap al cotxe falta gent! Una experiència fantàstica i recomanable a tot aquell que vulgui gaudir d'uns dies a la muntanya veient paisatges espectaculars i suant una mica la samarreta.

Agramunt o la "Paeria II"

2007-09-03T15:18:00.000+02:00

Avui fa 12 anys, es presentaven els Castellers de Lleida amb camisa blanca. Hi feien els seus primers castells (3d6, 4d6, 4d6 amb agulla carregat). Tot i no ser-hi present en aquell dia, una setmana després tindria els primers contactes amb la colla, assistint a la primera actuació com a aficionat el 10 de setembre a Cap-pont i al primer assaig el 15 de setembre. L'any següent descarregàvem el nostre primer 4d7 i l'any 97 el nostre primer 5d7. L'any 98, però, la progressió es va trencar amb l'intent fallit del 2d7. Des de llavors i fins al 2004, l'actuació d'Agramunt, tot i no faltar mai en el nostre calendari, va perdre la màgia dels primers anys. El fet de ser just tornar de les vacances castelleres i que cada cop més costava veure castells nous al ritme dels primers anys van fer que l'actuació passés a tenir una connotació melancòlica pels que hi eren des del principi però no transmetia les mateixes vibracions als nouvinguts. L'any 2004, però, vam descarregar-hi el 2d7, tancant la porta que havíem deixat oberta sis anys abans. Ens trèiem, d'alguna manera, l'espina de la torre alhora que tornàvem a posar la plaça d'Agramunt als nostres cors. L'any passat, tot i no tractar-se d'una actuació amb castells destacats, sí que va significar el canvi de rumb en una temporada difícil. I finalment, ahir, molts de nosaltres vam somniar desperts!!

Vam obrir plaça amb un 2d7 treballat a la baixada, després d'una passada brusca de l'enxaneta. El plat fort va arribar en segona ronda. Era una aposta valenta, el 3d8. Va pujar amb bones mides però bellugadís, fins i tot amb dubtes sobre si presentava suficients garanties per descarregar-se. A l'entrada de l'acotxador va començar un tremolí incessant, però amb una descarregada molt treballada a segons i terços, vam descarregar el tercer 3d8 d'enguany. Finalment, el clàssic 5d7 va tancar la diada. Alguns, emocionats, anaven al Cap de Colla a donar-li les gràcies per la gesta. De fet, és gràcies a tots els castellers que amb constància i orgull hem aconseguit que la plaça d'Agramunt sigui la nostra segona casa.

En acabar, dues pinzellades que dibuixen futur; primer de tot, la presentació en societat dels Margeners de Guissona i en segon lloc una estable prova de folre que apunta cap a la utopia del 2d8f per Sant Miquel.

Dos aneguets!!

2007-08-29T10:04:00.000+02:00

Avui questa noia fa anys!! I uns quants!! Sembla que no pugui ser però ja en té 22, aix... Des del recentment estrenat bloc, tinc moltes ganes de desitjar-te un feliç dia. Encara que Praga quedi lluny, cridaré per dir-te:
FELICITATS, BLANCA!!!!!!!

Període d'agitació castellera

2007-08-28T11:17:00.000+02:00

Aquesta setmana comença un dels períodes amb més activitat castellera, almenys pels que pertanyem als Castellers de Lleida. És evident que, amb la temporada força entrada, les colles de la zona tradicional (Camp de Tarragona, Penedès) ja fa un mes que les seves actuacions comencen a pujar un esglaó més. Precisament passat demà culmina aquest agost arrebossat de grans actuacions amb l'actuació per excel·lència, Sant Fèlix. La diada de Festa Major de Vilafranca representa el súmmum casteller, allà on totes les colles van a donar el màxim, fins i tot aquella que no és partidària de concursos!

Tot i això, no volia parlar avui d'aquesta actuació sinó de les que ens corresponen als Castellers de Lleida. Aquest diumenge tenim actuació a Agramunt, la plaça que ens va veure néixer l'any 1995, encara amb camisa blanca! Si els assajos ho permeten, intentarem descarregar el primer castell de vuit d'aquest segon tram de la temporada i el primer a Agramunt. Per als que fa anys que estem a la colla, significaria molt aquesta gesta. La setmana següent, tot i no tractar-se d'una actuació d'envergadura, batejarem la segona colla de ponent, els Margeners de Guissona. El segon plat fort del mes vindrà en format competència el dia 16, les colles de l'Eix. La germanor no arriba fins al darrer castell, el 4d7 precisament de germanor, amb un rengle format per cadascuna de les colles participants. Abans però, la rivalitat (ben entesa, és clar!) caracteritzarà la que podria ésser la millor actuació de les Colles de l'Eix. Els Marrecs de Salt ja han descarregat la clàssica de vuit (3d8, 4d8, 2d7) aquest any i els de taronja han assolit el 4d8, mentre nosaltres tenim dos 3d8 al sarró. Juguem a casa, però,... qui sortirà de plaça més satisfet?

Finalment, ens queda l'actuació més important de l'any per nosaltres, Sant Miquel. Les expectatives actuals són altes, tot i que el mes és molt llarg i hi pot haver ensurts. Segurament hi veurem dos castells de vuit (3 i 4). La incògnita està en el tercer. Realitzarem quatre assajos especials els quatre divendres de setembre, als quals esteu tots convidats per tal de lligar un folre que pugi un pis mes a la torre de 7 que ja hem descarregat en cinc ocasions enguany. Una altra possible sorpresa passa pel pilar de sis, per al qual s'està fent un treball específic.

Així doncs, a treballar de valent!!

Per fi!!

2007-08-27T17:09:00.000+02:00

Després d'un temps debatent la conveniència o no de fer un bloc, finalment em llenço a la piscina. No sé què en sortirà de tot això, la qüestió és tenir un lloc per compartir de manera virtual alguns moments de la meva vida. No vull fer una declaració d'intencions, tot i que ja us imagineu què hi trobareu; cosetes del dia a dia, amics, castells, excursions,... Vaja, tot allò que em defineix i em forma.

Potser algú es preguntarà per què aquest títol. De petit vaig llegir un llibre titulat "El Petit Roure". L'he rellegit tantes i tantes vegades, que em sé el text gairebé de memòria. Explica les vivències d'un nen que, a l'espera d'un germà petit, intenta aprendre a fer de germà "gran" per quan aquest neixi. Hi ha, sobretot, molt humor en aquesta història, però sense oblidar, des d'una òptica adulta, la tendresa. És doncs aquesta l'actitud que em caracteritza; aprendre del que faig i dels qui m'envolten per... qui sap quan! I sobretot, ganes de gaudir i riure sense perdre de vista el què és important de veritat. Així doncs, us convido a que passeu i us distragueu una estona.