Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència i Tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència i Tecnologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de maig del 2008

El que entenc que és una entrevista (FGC vs RENFE)

Ahir, tornant del gimnàs, vaig escoltar el Cafè de la República. Després dels romàntics propòsits pel dia de demà, van entrevistar a en Joan Torres, president de FGC. Sempre m'he quedat meravellat de l'eficiència dels Ferrocarrils, fins i tot en moments de caos, com és el cas del xoc que hi va haver la setmana passada. El millor de tot, però, és que va contestar TOTES les preguntes, assumint les responsabilitats que els corresponien i esclarint alguns dubtes al respecte de manera tècnica alhora que senzilla. Algú s'imagina algun responsable de RENFE donant explicacions? Jo, no!
Audio de l'entrevista
En un altre àmbit, diumenge vaig agafar per segona vegada l'Avant. Comoditat extrema per 15,30€. Una hora i deu minuts i ets a Barcelona. Fantàstic, un pèl car, però coherent, no com l'AVE. Això sí,... quan arribes a Sants i has d'agafar un rodalies, 5 canvis de pantalla en 10 minuts, trens que no arriben, destinacions improbables,... En resum, patètic.

Una de trens: www.trenscat.cat (web espectacular sobre els trens a Catalunya)

dijous, 17 d’abril del 2008

Area verda implica bicing?


Aquesta és l'equació que descriu la teoria del caos inventada per l'Ajuntament de Barcelona respecte el finançament i el funcionament del bicing. M'explico: "...El Bicing està finançat amb part dels ingressos de l'Àrea verda, les zones de regulació d'aparcament del centre de Barcelona, i els abonaments dels usuaris..."
Així doncs, el model és insostenible. Si, utòpicament, el bicing expulsés la gent dels cotxes, no hi hauria vehicles que necessitessin aparcar a la zona verda, de manera que no es recaptaria prou diners per finançar el funcionament del bicing. A més usuaris del bicing, major cost, alhora que menor recaptació. Resultat: INSOSTENIBLE.



?
=>






I ara llenço una proposta: ja hi ha el carril BUS-TAXI, el carril BUS-VAO,... per quan el carril BICING?

dijous, 14 de febrer del 2008

A mi no m’enganyaran!

Cinc dades bàsiques que un usuari, de la web de Renfe que no de l'AVE, ha pogut observar respecte el famós AVE.

Inici: El dia 20 de febrer (de este año,...claro!), diuen, arriba l’AVE a Barcelona. “Los ciudadanos sabran entender este retraso”, deia la Ministra. Per descomptat que l’entenem, ja no ve d’un parell o tres d’anys.

Preu: Un bitllet senzill val 40,50 € (+1,2 euros de despeses d’emissió) de Barcelona a Lleida o viceversa. Però no cal patir perquè hi haurà descomptes. El que s’ha de saber és que seran entre un 5 i un 15% dels bitllets, els que surten a la venda amb descompte. O sigui, que de 400 passatgers que té un AVE, tan sols 20 gaudiran d’un descompte generós.

Abonaments: hi haurà abonaments d’entre 20 i 50 viatges... a utilitzar en un període màxim de 30 dies!

Temps: La via de l’AVE de Barcelona a Lleida té 171 quilòmetres, aproximadament. Suposem que la via que va de Lleida a Barcelona fa el mateix. No siguem optimistes, que no és perquè estigui desdoblada, sinó que ho explico perquè de Barcelona a Lleida tarda 1h03’, mentre que el trajecte a la inversa (tot i valdre el mateix) dura 1h14’. Deu ser pel desnivell ascendent de la Terra Ferma a la costa. On són els 55 minuts anunciats? Un últim càlcul... La velocitat mitjana del trajecte és de...136km/h.

Comparatives: Lleida-Saragossa (45 minuts, 21,20€); Sevilla-Còrdoba (45 minuts, 14,40 € en els trens Avant, que circulen en hores vall); Saragossa-Madrid (1h35’, 42,40€); i finalment Còrdoba-Màlaga (1h5’, com Lleida-Barcelona, 35,20€ l’AVE i 19,05 € l’Avant).

Per descomptat, els Talgo han estat anul·lats i els trens que passen per Valls i La Plana continuen tardant entre 2 hores i mitja i tres hores, quan arriben puntuals, i els de la línia de Manresa, quan arriben, tarden 3 hores i 45 minuts.

Escrit enviat com a Carta al Director. Si la publiquen, us ho faré saber!

PUBLICAT!!!


dimarts, 27 de novembre del 2007

He descobert que tinc una DentBlava

Oriol, "lo prometut és deute", així que, abans que te m'enfadis,...
Qui li anava a dir al rei danès i noruec Harald Blåtand que acabaria essent famós. Resulta que el seu nom vol dir precisament Bluetooth i que va ser un pont d'entesa i comunicació entre països escandinaus, així que ja sabem d'on ve el nom.

Fa dos anys, i per qüestions d'estudis vaig haver-me de comprar un ordinador portàtil. Et comences a familiaritzar amb noms com Wireless, Memòria RAM, Processador, Targeta Gràfica, USB, lector SD, gravadora SuperMultiCapa,... però també amb el famós alhora que desconegut "Bluetooth". Vaig intentar connectar-me a altres dispositius, sense èxit. Fins i tot, després de tenir un nou telèfon mòbil amb la mateixa opció, ho vaig intentar. Em vaig desesperar veient que, ni tan sols a través del cable podia posar melodies i/o fotos al mòbil. Tot va canviar un dia en que, per causa del post dels panellets, vaig tornar a intentar baixar-me la foto a l'ordinador. Oli en un llum!!!!! Funciona. Des de llavors, he provat les potencialitats de la tecnologia més barata del món!! Pujar i baixar arxius al mòbil, passar carpetes senceres d'ordinador a ordinador,... FANTÀSTIC. I sobretot, tenir la cançoneta de l'Arale al mòbil!!

Per qui en vulgui saber alguna cosa més...
Bluetooth es el nombre común de la especificación industrial IEEE 802.15.1, que define un estándar global de comunicación inalámbrica que posibilita la transmisión de voz y datos entre diferentes dispositivos mediante un enlace por radiofrecuencia segura, globalmente y sin licencia de corto rango. Los principales objetivos que se pretende conseguir con esta norma son:

  • Facilitar las comunicaciones entre equipos móviles y fijos.
  • Eliminar cables y conectores entre éstos.
  • Ofrecer la posibilidad de crear pequeñas redes inalámbricas y facilitar la sincronización de datos entre nuestros equipos personales.

Los dispositivos que con mayor intensidad utilizan esta tecnología son los de los sectores de las telecomunicaciones y la informática personal, como PDAs, teléfonos celulares, computadoras portátiles, PCs, impresoras y cámaras digitales.

La tecnología Bluetooth comprende hardware, software y requerimientos de interoperatividad, por lo que para su desarrollo ha sido necesaria la participación de los principales fabricantes de los sectores de las telecomunicaciones y la informática, tales como: Sony Ericsson, Nokia, Motorola, Toshiba, IBM e Intel, entre otros. Posteriormente se han ido incorporando muchas más compañías, y se prevé que próximamente lo hagan también empresas de sectores tan variados como automatización industrial, maquinaria, ocio y entretenimiento, fabricantes de juguetes, electrodomésticos, etc., con lo que en poco tiempo se nos presentará un panorama de total conectividad de nuestros aparatos tanto en casa como en el trabajo.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Only the good die young


A tercer d'Econòmiques vaig fer una assignatura que es deia "Economia de la Informació". Ens la donava un professor nou a la facultat, un home jove però brillant, d'aquells que arriba a classe amb les mans buides i el cap ple d'idees. Vaig gaudir de com, sense apunts i sense cap suport pedagògic físic, ens ensenyava desenes d'equacions i simplificava conceptes abstractes (val a dir que tal assignatura era una mena de continuació de Microeconomia Avançada II, així que ens en podem fer una idea). Amb el temps, i gràcies a Internet, he pogut seguir com "aquell" professor ha resultat ser un investigador destacadíssim, amb un currículum brillant, amb publicacions a les millors revistes sense deixar de banda els seus orígens andorrans. Mai vaig tenir un tracte personal amb ell, però tothom qui en parlava, ho feia per remarcar la seva excel·lència acadèmica alhora que humana. Als 37 anys, casat i amb dos fills, ens ha deixat un economista amb un futur enorme. Aquest és l'escrit que el President del Govern Andorrà ha fet en record seu. El meu humil homenatge a l'Antoni Calvó Armengol.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Google Maps

ES-PEC-TA-CU-LAR
Cada cop que google l'encerta, em meravello i dins meu hi ha una veu que diu: y qué bien pensao, tó! (vegeu la peli de la qual algun dia faré un post: El Milagro de P. Tinto) La darrera (almenys, descoberta per mi) és que un cop seleccionat un itinerari a GoogleMaps, pots arrossegar el cursor sobre la carretera i fer-lo passar per allà on et doni la gana. Ideal per saber en un segon els canvis "si passés per l'altra carretera" o "si agafés l'autopista enlloc de..." A més es pot fer per trams curts dins de ciutat on té en compte les direccions dels carrers. Per mostra, un botó (Lleida-Balaguer)


Mostra un mapa més gran


Mostra un mapa més gran