(Parèntesi ristretto)

El cap de setmana passat va ser intens al màxim. Dijous a les 22:15, li agafo prestat el cotxe al Migue (moltes gràcies!) per anar a l'aeroport. Allà m'he de trobar amb el Pau i el Lluís per tal de recollir la Blanca. Després de més de 3/4 d'hora d'espera, apareix somrient per la porta! L'abraçada apunta a un cap de setmana ple d'aventures. Anem cap al pis del carrer Aragó; la veritat és que va prenent forma i cada cop és més agradable. Després, cap a Sant Cugat a dormir. Al dia següent, la Blanca ha d'anar a la UAB a saludar i jo a imprimir els bitllets per al tren.
Pugem amb el Pau a un Talgo de fa 40 anys (quasi es desmunta un seient i tot. Al cap d'un parell d'hores d'anècdotes i endormiscaments, arribem a Lleida! Després de sis setmanes, hi tornem! La tarda passa volant: ens presenten la nova bici, passem pel dermatòleg, passejada pel carrer major,... i cap a casa a sopar.
La següent etapa és l'assaig de castells. Realment, multitudinari: parem un 4d7net fins acotxador preciós, el mateix amb el 3d7. La feina d'avui, però, és la del folre. Un curiós 2d7f amb nervis, però preciós i una prova fins a quints validen l'intent de diumenge. Visita al Loch Ness per saludar l'Oriol i a descansar.
Dissabte al matí, a 2/4 d'una, anem a la celebració dels 25 anys de casats dels pares Salinas Roca. Una cerimònia íntima i molt, molt, molt viscuda. En l'ambient familiar, molta complicitat i fins i tot alguna menció a l'status que cadascú exerceix. El dinar va ser espectacularment genial. Envoltat pels germans Salinas Roca, el plaer de la companyia (i el bon menjar) van consumint la tarda. Fins i tot em toca el rebre amb el cosí "xinxón" de la Blanca quan quasi em carrego el seu projector (ups!).
A la tarda, és el moment de la visualització. Hem quedat amb la Sònia i el Rubén que anirem a la Paeria per visualitzar els castells de l'endemà. Hi estan fent un concert de la Banda Municipal de Lleida. Toquen "Pirates del Carib" i "We are the Champions", el que ens confirma que la visualització està completa; esperem que les notes quedin impregnades a les parets de la Plaça i l'endemà tornin a sonar. Anar de la Paeria a la Parrox ens porta aproximadament 3/4 d'hora entre múltiples salutacions. Sopem a casa amb un embolicat Espanyol-Barça i a dormir, que l'endemà ens n'espera una...
3/4 de 7: ulls com plats. Samuel,... tranquil, intenta dormir una mica més.
7:00 per què no són les 12 ja?
7:15 vinga va homa vaaaaaaaaaaaa
7:30 dorm, dorm, dorm
7:45 No puc més. M'aixeco, em preparo un cafè amb llet i vaig a estrenar la bici!
8:10 Ja estic sobre la bici.
8:45 Per primera vegada en la meva vida, caic de la bici fotent-me de lloros i pelant-me el palmell de la mà esquerra (mala senyal?) Torno cap a casa
9:20 Dutxa, em vesteixo de casteller i cap al local falta gent
10:10 Tinc un lloc reservat, agafo el plat, vaig a carregar de teca i en tornar, quasi caic per segon cop. 3 Nesteas (un per cada castell de vuit) m'esperen!! Quin fart de riure
Estic molt, però molt, però molt nerviós. Fins ara estava relativament i sorprenent tranquil. L'emorzar em posa els nervis al 200%. No sé si podré aguantar, estic al límit de l'ansietat.
Per sort, en arribar a la Plaça Paeria, els nervis s'esvaeixen per complet. Sorprès (i alleujat) per aquest fet, comencem l'actuació.

(...des de fora..)
Havia quedat un momentet abans de l'actuació amb la Laureta per fer-li una abraçada i contar-nos quatre coses perquè amb la reunió d'esplai aquell mateix matí i tot no hi havia hagut temps. Estava sola... la plaça de La Paeria es començava a omplir i jo començava a sentir un no se què... unes ganes de veure castells, ganes d'estar a Lleida vivint un moment que podia ser molt bonic... em sentia com a casa!
Vaig començar a veure cares conegudes i amb la Núria de la Fuente ens vam col·locar en bona posició, tot i que jo li deia que era estanya perquè no era la nostra habitual... era la millor posició per estar a prop de la pinya i veure el castell de ben a prop. De seguida van començar a entrar els pilars i pam ja estava montat el 4 de 8 de Castellers de Lleida. Seguidament era la ronda de Mataró i després Minyons de Terrassa i així successivament. De seguida vaig sentir com l'Àlvaro (cap de pinya) cridava noms per montar el folrre... i llavors me'n vaig adonar que la cosa anava de debó... Després d'uns minuts patapam ja teníem la fantàstica aleta de la Lucía (anxaneta)... tot va ser taaan ràpid... que pràcticament no ho vaig poder disfrutar ... sol se que no podia treure les mans del cap. Després d'un any sentint a parlar de la torre de vuit amb folrre... ja estava!!!! Que fuerte me parece!!!! Sí senyor... Evidentment van arribar les abraçades de complicitat i l'emoció condicionada també per l'alegria que em suposava no haver-me perdut aquell moment... ni aquell ni cap d'aquell cap de setmana tan especial.

L'actuació es va passar super ràpid, entre saludar a uns i altres i l'eufòria d'un castell nou i molt bonic, per cert. Així doncs va arribar l'hora d'anar cap a casa, molt ben acompanyada pel Pau per anar a menjar uns canelons estupendos i cabrit al forn deliciós!!!! Aiii que bé que cuinen els pares!!!!!
El cap de setmana apuntava al seu final... però no sense abans acomiadar-me dels amics castellers veient amb ells els video de la torre ni sense abans agafar algunes provisions d'embotit i de més que els meus pares m'havien comprat ;)

Així doncs cap a BCN per agafar el dia següent l'avió de les 7:00, acompanyada pel Samuel... A l'avió tot d'executius s'embarcaven en direcció a un viatge de negocis o una reunió d'un parell d'hores i jo... cap a recuperar el que havia deixat temporalment. En arribar la pluja, els retards del tren i el meu lloc de feina m'esperaven... i així és va acabar la meva estada en un núvol...

Un viatge, una cançó, molts records...(x3)

Ahir anant cap a Barcelona, el Josep, el migmaratonià conductor, ens obsequiava, un cop acabat el partit del Barça, amb el Queen Rocks. I tots tres (conductor, Blanca i servidor) vam anar desgranant els nostre records relacionats amb Queen. Apa, a gaudir!!



I was told a million times
Of all the troubles in my way
Tried to grow a little wiser
Little better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shop in Alley Way
But I never saw my face
In any window any day
Well they say your folks are telling you
To be a superstar
But I tell you just be satisfied
To stay right where you are

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me ev'rything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that can be my goal
I was told a million times
Of all the people in my way
How I had to keep on trying
And get better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Same as when I started

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
To keep me satisfied
Do you think you're better ev'ry day?
No I just think I'm two steps nearer to my grave
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive mmm
You take your time and take more money
Keep yourself alive
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Keep yourself alive come on, come on
Keep yourself alive
It'll take you all your time and money
To keep me satisfied
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Take you all your time and money
Honey you'll survive

Keep you satisfied
Keep you satisfied

A mi no m’enganyaran!

Cinc dades bàsiques que un usuari, de la web de Renfe que no de l'AVE, ha pogut observar respecte el famós AVE.

Inici: El dia 20 de febrer (de este año,...claro!), diuen, arriba l’AVE a Barcelona. “Los ciudadanos sabran entender este retraso”, deia la Ministra. Per descomptat que l’entenem, ja no ve d’un parell o tres d’anys.

Preu: Un bitllet senzill val 40,50 € (+1,2 euros de despeses d’emissió) de Barcelona a Lleida o viceversa. Però no cal patir perquè hi haurà descomptes. El que s’ha de saber és que seran entre un 5 i un 15% dels bitllets, els que surten a la venda amb descompte. O sigui, que de 400 passatgers que té un AVE, tan sols 20 gaudiran d’un descompte generós.

Abonaments: hi haurà abonaments d’entre 20 i 50 viatges... a utilitzar en un període màxim de 30 dies!

Temps: La via de l’AVE de Barcelona a Lleida té 171 quilòmetres, aproximadament. Suposem que la via que va de Lleida a Barcelona fa el mateix. No siguem optimistes, que no és perquè estigui desdoblada, sinó que ho explico perquè de Barcelona a Lleida tarda 1h03’, mentre que el trajecte a la inversa (tot i valdre el mateix) dura 1h14’. Deu ser pel desnivell ascendent de la Terra Ferma a la costa. On són els 55 minuts anunciats? Un últim càlcul... La velocitat mitjana del trajecte és de...136km/h.

Comparatives: Lleida-Saragossa (45 minuts, 21,20€); Sevilla-Còrdoba (45 minuts, 14,40 € en els trens Avant, que circulen en hores vall); Saragossa-Madrid (1h35’, 42,40€); i finalment Còrdoba-Màlaga (1h5’, com Lleida-Barcelona, 35,20€ l’AVE i 19,05 € l’Avant).

Per descomptat, els Talgo han estat anul·lats i els trens que passen per Valls i La Plana continuen tardant entre 2 hores i mitja i tres hores, quan arriben puntuals, i els de la línia de Manresa, quan arriben, tarden 3 hores i 45 minuts.

Escrit enviat com a Carta al Director. Si la publiquen, us ho faré saber!

PUBLICAT!!!

Bany de gols (F.C.Jovenívols 18 - U.E.Esplai 9)

El passat 28 de desembre (i no és cap innocentada encara que algú de l'esplai ja voldria) es va celebrar el tradicional partit de Nadal U.E.Esplai contra F.C.Jovenívols. Els precedents i les notícies prèvies apuntaven cap a una derrota jovenívola. Tres dels seus jugadors veterans (Víctor, Marta i Núria) no podien participar per causes laborals i dos dels habituals en les convocatòries estaven lesionats (Marc Roure i Regina). A més, la darrera derrota de pre-temporada augurava una tarda poc agradable en les files verdigrogues. Per contra, els esplaieros comptàven amb la pràctica totalitat de la plantilla. A les 6 de la tarda en punt, i en condicions excel·lents en el pavelló d'Inefc (què dir de la calefacció de Can Rúbies) començava el vibrant partit.

Els primers minuts van ser tensos, amb marcatges a l'home per part de JorDeco i Samueliniesta als totpoderosos OriolEto'o i Martosnaldinho (en molt baixa forma com el seu nom indica). El marcador el van obrir els Jovenívols tot i que aviat fou neutralitzat. L'empat a u durà uns minuts fins que altre cop els Jovenívols es van avançar amb dos gols quasi seguits. El tres a dos, fou obra de l'OriolEto'o amb la inestimable col·laboració de l'AreSpacic, pichichi de l'equip jovenívol en pròpia porta! A partir d'aquest moment, els constants canvis en l'equip de l'esplai van trencar absolutament el joc dels carbassa, on els voluntariosos TouréLluís i Xavirreta no donaven l'abast. La solidesa defensiva mostrada per Puyolgarcia, FerAbidal i Miquel"Xapi"Ferrer i l'encert en atac del conjunt verdigroc va provocar una estirada en el marcador i que el caràcter de BlancaStoichkov aparegués sobre el parquet. El partit va tenir fins i tot algun toc còmic amb l'entrada al camp de MercEdmilson, NeusValdès i TxarOleguer. Les entrades de MiquelZambrotta i GenísMilito tampoc aportaren la solidesa defensiva necessària. A mesura que avançava el partit PauSilvinho apurava les seves incorporacions a l'atac creant cada vegada més perill, a més de les jugades, sovint individualistes, de Samueliniesta.
La frescor aportada per Messiarassau sj. va servir perquè l'Esplai retallés diferències en moments puntuals del partit. L'àrbitre, que es va oblidar el rellotge a casa, i després de mitja hora de demora, xiulà el final. Menció especial cal fer al voluntariós i nombrós públic assistent, format per altres monitors i directors de la parròquia tals com Roser, BlancaAixalà, Bea i el matrimoni Salinas-Roca. El resultat final fou d'escàndol. Esplai 9 - Jovenívols 18.
Altre cop doncs, queda demostrada la superioritat jovenívola, deixant el marcador global 3-1 favorable als verdigrocs, només tacat per un enfrontament de pre-temporada en que les forces encara estaven iniciant-se.
El millor de la jornada, però, va ser el posterior lliurament de regals de l'Amic Invisible (en el que literalment en va haver dos d'invisibles) i el sopar que el seguí. D'això, però, segurament algun altre reporter en farà la crònica.

U.E. Esplai vs F.C. Jovenívols

El passat dissabte, en el marc de la programació de cara a l'any vinent de les respectives activitats, es va celebrar el partidet de pre-temporada entre els components dels dos equips de monitors. Abans de dinar ja vam fer un petit entrenament de voleibol. Les emocions fortes van arribar a les 18:00 hores. Amb un lleuger plugim, vam decidir començar el partit de voleibol. El partit va estar força renyit fins que amb el marcador igualat a 18, va començar a ploure de valent. El F.C. Jovenívols es va avançar fins al 22-18. A partir d'aquí, un servei molt eficaç per part de la Unió Esportiva Esplai va deixar el marcador en un ajustat 25-22. Tot i això, les presses de darrera hora perquè tant la superfície com la pilota relliscaven de valent fa pensar que hi haurà properament un nou encontre d'aquestes característiques.

En acabar aquest partit, i veient el temps que feia, vam desfilar cap al gimnàs del Col·legi Claver. Un cúmul de renúncies en la U.E. Esplai va deixar el partit de futbol en suspens durant uns minuts. Finalment, i amb la pluja desapareguda, vam sortir a fora a deixar-nos la pell al camp. Val a dir que el nivell de joc desplegat per la U.E. Esplai va ser superior en tot moment, destacant en tot moment el totpoderós "Touré Yayá Lluís" i la enormement encertada Blanca Salinas sota els pals. Un resultat final de 6 a 2 va donar la victòria a la U.E. Esplai.

A part dels resultats, el partit de futbol en especial va ser extremadament divertit. En alguns moments, un servidor no podia seguir corrent perquè el riure s'apoderava de les meves forces!! De cara a properes cites, agrairem a la resta de monitors que es van escaquejar que siguin ferms en el seu compromís.

Com que la temporada regular encara no ha començat, entendrem que els partits del darrer cap de setmana són simplement amistosos sense més conseqüències. Primer partit de temporada, per quan?

Carros de Foc

9 refugis, un Parc Nacional, 60 Km, 9200 metres de desnivell,... la muntanya t'espera!

Durant aquest estiu he tingut la gran sort de poder gaudir de la muntanya i fer excursions força sovint (ja sigui en caps de setmana o durant les vacances). Després d'un any de plantejar-nos de fer la travessa de la Carros de Foc, finalment ho vam aconseguir. Aquesta travessa consisteix en passar per tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Hi ha dues modalitats per fer-ho. La primera i original és fer el recorregut en menys de 24 hores (Sky Runner). La segona modalitat (Open) deixa a disposició de l'excursionista el nombre de dies i els refugis on es para a dormir. Evidentment, la nostra va ser la segona opció!!!! Ho vam fer en quatre etapes, de manera que ens plantejàvem una primera etapa força llarga, una segona més assequible, una tercera llarga però amb pocs desnivells i finalment, la quarta "a muerte". El ritme que portàvem no ens permetia banyar-nos en cada llac, però si gaudir del paisatge, fer centenars de fotografies i fins i tot tres membres de l'expedició ens vam permetre el luxe de pujar el Pic de Peguera (2982 m.)

Un dels encerts en la preparació de la ruta va ser l'elecció dels refugis, tant de ritme com de comoditat. El primer dia vam dormir al refugi J.M. Blanc, una autèntica passada. Aneu-hi quan pugueu. El segon dia, a Amitges, on ja havíem estat durant la primavera amb una nevada que ens va meravellar; molt recomanable (s'hi menja molt i molt bé). El tercer dia dormíem a la Restanca, on vam saber apreciar la qualitat dels dos anteriors.

Durant la travessa ens anàvem trobant gent que també feia els Carros, tot i que no tothom en el mateix sentit ni amb el mateix ritme que nosaltres. Quan et trobaves algú amb una samarreta Sky Runner d'altres anys, però, ens sentíem una mica empetitits, alhora que envejosos. Hi ha mil històries al voltant de la cursa, en especial pel que fa als que es dediquen a minimitzar els temps de pas. Tot i això, vam seguir perfectament la nostra pròpia planificació, fins i tot en algun moment sorprenent-nos de la facilitat amb que fèiem algun dels trams. Hem descobert els plaers de les dutxes fredes i altres incomoditats que, d'altra banda, no tenen res a veure amb haver de carregar les tendes, el menjar i els fogonets com quan anem de ruta.

Finalment, i després de patir el famós coll de Contraix, vam arribar amb temps suficient per un descanset allà on havíem començat, al refugi d'Estany Llong. Foto de rigor amb les samarretes guanyades i cap al cotxe falta gent! Una experiència fantàstica i recomanable a tot aquell que vulgui gaudir d'uns dies a la muntanya veient paisatges espectaculars i suant una mica la samarreta.