Un viatge, una cançó, molts records...(x3)

Ahir anant cap a Barcelona, el Josep, el migmaratonià conductor, ens obsequiava, un cop acabat el partit del Barça, amb el Queen Rocks. I tots tres (conductor, Blanca i servidor) vam anar desgranant els nostre records relacionats amb Queen. Apa, a gaudir!!



I was told a million times
Of all the troubles in my way
Tried to grow a little wiser
Little better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shop in Alley Way
But I never saw my face
In any window any day
Well they say your folks are telling you
To be a superstar
But I tell you just be satisfied
To stay right where you are

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me ev'rything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that can be my goal
I was told a million times
Of all the people in my way
How I had to keep on trying
And get better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Same as when I started

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
To keep me satisfied
Do you think you're better ev'ry day?
No I just think I'm two steps nearer to my grave
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive mmm
You take your time and take more money
Keep yourself alive
Keep yourself alive come on
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Keep yourself alive come on, come on
Keep yourself alive
It'll take you all your time and money
To keep me satisfied
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Take you all your time and money
Honey you'll survive

Keep you satisfied
Keep you satisfied

A mi no m’enganyaran!

Cinc dades bàsiques que un usuari, de la web de Renfe que no de l'AVE, ha pogut observar respecte el famós AVE.

Inici: El dia 20 de febrer (de este año,...claro!), diuen, arriba l’AVE a Barcelona. “Los ciudadanos sabran entender este retraso”, deia la Ministra. Per descomptat que l’entenem, ja no ve d’un parell o tres d’anys.

Preu: Un bitllet senzill val 40,50 € (+1,2 euros de despeses d’emissió) de Barcelona a Lleida o viceversa. Però no cal patir perquè hi haurà descomptes. El que s’ha de saber és que seran entre un 5 i un 15% dels bitllets, els que surten a la venda amb descompte. O sigui, que de 400 passatgers que té un AVE, tan sols 20 gaudiran d’un descompte generós.

Abonaments: hi haurà abonaments d’entre 20 i 50 viatges... a utilitzar en un període màxim de 30 dies!

Temps: La via de l’AVE de Barcelona a Lleida té 171 quilòmetres, aproximadament. Suposem que la via que va de Lleida a Barcelona fa el mateix. No siguem optimistes, que no és perquè estigui desdoblada, sinó que ho explico perquè de Barcelona a Lleida tarda 1h03’, mentre que el trajecte a la inversa (tot i valdre el mateix) dura 1h14’. Deu ser pel desnivell ascendent de la Terra Ferma a la costa. On són els 55 minuts anunciats? Un últim càlcul... La velocitat mitjana del trajecte és de...136km/h.

Comparatives: Lleida-Saragossa (45 minuts, 21,20€); Sevilla-Còrdoba (45 minuts, 14,40 € en els trens Avant, que circulen en hores vall); Saragossa-Madrid (1h35’, 42,40€); i finalment Còrdoba-Màlaga (1h5’, com Lleida-Barcelona, 35,20€ l’AVE i 19,05 € l’Avant).

Per descomptat, els Talgo han estat anul·lats i els trens que passen per Valls i La Plana continuen tardant entre 2 hores i mitja i tres hores, quan arriben puntuals, i els de la línia de Manresa, quan arriben, tarden 3 hores i 45 minuts.

Escrit enviat com a Carta al Director. Si la publiquen, us ho faré saber!

PUBLICAT!!!

Poesia quotidiana

Ara deu fer cosa d'un parell d'anys van venir uns inspectors de la Generalitat per av conveniència de renovar la façana de l'edifici de Sant Cugat, canviant-ne les baranes i altres aspectes que, a ulls dels propietaris, deuen fer molt lleig, almenys per les molèsties que s'estan prenent. A més, s'hi afegeix que han hagut de canviar totes les canonades d'aigua perquè ja eren velles. Tot això, en principi, implica carregar-se de paciència per respectar les entrades i sortides dels tècnics, respectar els talls d'aigua corresponents,... El que passa és que l'actual president de laaluar la comunitat (el nostre Juan Cuesta particular) ha fet més amè aquests esdeveniments. Des d'aquí, el meu sincer "-Gràcies!" a la persona que, quan arribes cansat al vespre, penja missatges com aquests amb finals que conviden a l'optimisme més natural!

La primera perla correspon a un antic anunci on el president afegeix la finalització de l'obra.




El segon, del dia següent, cita a Groucho Marx, tot un clàssic:

El tercer, un dia que es va espatllar l'ascensor, davant la seva porta, va deixar aquesta nota, sabedor que tothom, excepte el veïns del primer (els quals acostumen a pujar a peu), la veurien. La quarta i cinquena, parlen per si soles. El darrer comentari, tancant un cicle de poesia quotidiana és digne del mateix Polònia. Gràcies, Carles!!

Bany de gols (F.C.Jovenívols 18 - U.E.Esplai 9)

El passat 28 de desembre (i no és cap innocentada encara que algú de l'esplai ja voldria) es va celebrar el tradicional partit de Nadal U.E.Esplai contra F.C.Jovenívols. Els precedents i les notícies prèvies apuntaven cap a una derrota jovenívola. Tres dels seus jugadors veterans (Víctor, Marta i Núria) no podien participar per causes laborals i dos dels habituals en les convocatòries estaven lesionats (Marc Roure i Regina). A més, la darrera derrota de pre-temporada augurava una tarda poc agradable en les files verdigrogues. Per contra, els esplaieros comptàven amb la pràctica totalitat de la plantilla. A les 6 de la tarda en punt, i en condicions excel·lents en el pavelló d'Inefc (què dir de la calefacció de Can Rúbies) començava el vibrant partit.

Els primers minuts van ser tensos, amb marcatges a l'home per part de JorDeco i Samueliniesta als totpoderosos OriolEto'o i Martosnaldinho (en molt baixa forma com el seu nom indica). El marcador el van obrir els Jovenívols tot i que aviat fou neutralitzat. L'empat a u durà uns minuts fins que altre cop els Jovenívols es van avançar amb dos gols quasi seguits. El tres a dos, fou obra de l'OriolEto'o amb la inestimable col·laboració de l'AreSpacic, pichichi de l'equip jovenívol en pròpia porta! A partir d'aquest moment, els constants canvis en l'equip de l'esplai van trencar absolutament el joc dels carbassa, on els voluntariosos TouréLluís i Xavirreta no donaven l'abast. La solidesa defensiva mostrada per Puyolgarcia, FerAbidal i Miquel"Xapi"Ferrer i l'encert en atac del conjunt verdigroc va provocar una estirada en el marcador i que el caràcter de BlancaStoichkov aparegués sobre el parquet. El partit va tenir fins i tot algun toc còmic amb l'entrada al camp de MercEdmilson, NeusValdès i TxarOleguer. Les entrades de MiquelZambrotta i GenísMilito tampoc aportaren la solidesa defensiva necessària. A mesura que avançava el partit PauSilvinho apurava les seves incorporacions a l'atac creant cada vegada més perill, a més de les jugades, sovint individualistes, de Samueliniesta.
La frescor aportada per Messiarassau sj. va servir perquè l'Esplai retallés diferències en moments puntuals del partit. L'àrbitre, que es va oblidar el rellotge a casa, i després de mitja hora de demora, xiulà el final. Menció especial cal fer al voluntariós i nombrós públic assistent, format per altres monitors i directors de la parròquia tals com Roser, BlancaAixalà, Bea i el matrimoni Salinas-Roca. El resultat final fou d'escàndol. Esplai 9 - Jovenívols 18.
Altre cop doncs, queda demostrada la superioritat jovenívola, deixant el marcador global 3-1 favorable als verdigrocs, només tacat per un enfrontament de pre-temporada en que les forces encara estaven iniciant-se.
El millor de la jornada, però, va ser el posterior lliurament de regals de l'Amic Invisible (en el que literalment en va haver dos d'invisibles) i el sopar que el seguí. D'això, però, segurament algun altre reporter en farà la crònica.

Una perla: Quim Monzó al Persones Humanes parlant de la reialesa

Jo de gran vull ser Quim Monzó!!

Retrobament amb el Colomina*

Després de molts dies, he trobat un raconet per explicar una nova excursió. Una de ben senzilla, d'aquelles que es poden fer pràcticament en qualsevol època de l'any. Durant el cap de setmana de la castanyada, el Víctor, la Marta, la Blanca i un servidor vam fer una "escapadeta" als Pirineus. Concretament cap a la Vall Fosca, un racó desconegut per mi (de fet, només hi havia estat de ben petit). Una vall, tot sigui dit, on la presència de la indústria hidroelèctrica hi és més que present i on la construcció immediata de les noves pistes d'esquí deixa entreveure noves alteracions. D'altra banda, tampoc estem parlant d'una vall amb un encant especial, ja que és poc arbrada, sobretot a mesura que ens acostem a la presa de Sallente.

Precisament aquí és on vam començar la nostra excursió. Reconeguem, però que vam pecar de "domingueros" i vam començar a caminar a les 12 del migdia!! Deixem el cotxe en una petita esplanada passada la presa i agafem el camí, tot fent unes quantes zetes, que ens durà a l'estany Gento. La pujada és de campionat. Fins i tot algun de nosaltres va patir la irremeiable "pàjara" de les pujades dures. Sense més entrebancs vam arribar al camí que recorre les vies del carrilet usat per transportar el material de la presa. Cap a la dreta, 4 Km de vies, completament pla i paral·lel a la vall. Cap a l'esquerra, l'Estany Gento. Així doncs, després de passar per sota alguns túnels, arribem a l'Estany Gento i ens regalem un merescut ganyip.

Al cap d'una estona, seguim caminant (no n'hem tingut prou, amb la pujada) cap al refugi del Colomina. Per agafar el camí cal passar per sota la torre del telefèric i anar en direcció l'Estany Tort. Pujada, pujada i més pujada fins arribar a l'estany de Colomina. Records de la Carros de Foc i un paisatge rocós però bonic d'admirar. La idea hagués estat arribar-nos fins al pas de l'Ós, però l'hora i la gana ens van fer desistir. Aprofitant al màxim el solet que espurnejava, vam dinar i fins i tot vam poder fer un cafè al refugi. Sense temps per més, ja eren les quatre de la tarda i el sol amenaçava en deixar-nos sense llum, vam començar a baixar. El camí de tornada no va ser tan dur com el de pujada i d'una tirada vam arribar de nou al cotxe. Al cap de 10 minuts d'arribar, la foscor era total... Pels pèls!!

El cap de setmana va estar ple d'anècdotes, jocs de cartes, menjar en quantitat, pa en excés, escalfadors d'aigua traïdors, mosques empudegadores i algun que altre virus al qual tots quatre vam sucumbir més tard o més d'hora. Fins i tot les darreres paraules de la senyora que ens va llogar l'apartament de la Plana de Mont-Ros (de luxe, per cert: rentadora, rentaplats, microones, calefacció, graella elèctrica, televisió, mapes amb informació de les excursions...) van ser ben sàvies: - Que tingueu bon viatge,... i si a Lleida no us traieu la boira fins al febrer, doncs millor, que llavors voldrà dir que aquí estem al cel!

* Òbviament, post dedicat a qui no ha callat fins que l'he publicat,... eh, Blanca?

He descobert que tinc una DentBlava

Oriol, "lo prometut és deute", així que, abans que te m'enfadis,...

Qui li anava a dir al rei danès i noruec Harald Blåtand que acabaria essent famós. Resulta que el seu nom vol dir precisament Bluetooth i que va ser un pont d'entesa i comunicació entre països escandinaus, així que ja sabem d'on ve el nom.

Fa dos anys, i per qüestions d'estudis vaig haver-me de comprar un ordinador portàtil. Et comences a familiaritzar amb noms com Wireless, Memòria RAM, Processador, Targeta Gràfica, USB, lector SD, gravadora SuperMultiCapa,... però també amb el famós alhora que desconegut "Bluetooth". Vaig intentar connectar-me a altres dispositius, sense èxit. Fins i tot, després de tenir un nou telèfon mòbil amb la mateixa opció, ho vaig intentar. Em vaig desesperar veient que, ni tan sols a través del cable podia posar melodies i/o fotos al mòbil. Tot va canviar un dia en que, per causa del post dels panellets, vaig tornar a intentar baixar-me la foto a l'ordinador. Oli en un llum!!!!! Funciona. Des de llavors, he provat les potencialitats de la tecnologia més barata del món!! Pujar i baixar arxius al mòbil, passar carpetes senceres d'ordinador a ordinador,... FANTÀSTIC. I sobretot, tenir la cançoneta de l'Arale al mòbil!!

Per qui en vulgui saber alguna cosa més...
Bluetooth es el nombre común de la especificación industrial IEEE 802.15.1, que define un estándar global de comunicación inalámbrica que posibilita la transmisión de voz y datos entre diferentes dispositivos mediante un enlace por radiofrecuencia segura, globalmente y sin licencia de corto rango. Los principales objetivos que se pretende conseguir con esta norma son:

• Facilitar las comunicaciones entre equipos móviles y fijos.
• Eliminar cables y conectores entre éstos.
• Ofrecer la posibilidad de crear pequeñas redes inalámbricas y facilitar la sincronización de datos entre nuestros equipos personales.

Los dispositivos que con mayor intensidad utilizan esta tecnología son los de los sectores de las telecomunicaciones y la informática personal, como PDAs, teléfonos celulares, computadoras portátiles, PCs, impresoras y cámaras digitales.

La tecnología Bluetooth comprende hardware, software y requerimientos de interoperatividad, por lo que para su desarrollo ha sido necesaria la participación de los principales fabricantes de los sectores de las telecomunicaciones y la informática, tales como: Sony Ericsson, Nokia, Motorola, Toshiba, IBM e Intel, entre otros. Posteriormente se han ido incorporando muchas más compañías, y se prevé que próximamente lo hagan también empresas de sectores tan variados como automatización industrial, maquinaria, ocio y entretenimiento, fabricantes de juguetes, electrodomésticos, etc., con lo que en poco tiempo se nos presentará un panorama de total conectividad de nuestros aparatos tanto en casa como en el trabajo.