dimecres, 31 d’octubre del 2007

Panellets para Halloween


Multiculturalitat? Ignorància? Hallowen o Halloween? Estupidesa? Afany de lucre? No ho sé, però jo, encara ric ara. Disculpeu la qualitat de la foto, però el mòbil era la única eina que tenia per retratar!!

dijous, 25 d’octubre del 2007

Una imatge val més que mil paraules (i una mort)


Aquest vídeo de l'agressió d'un noi del Baix Llobregat a una noia equatoriana ha donat la volta al món. I dic la volta al món perquè fins i tot l'ambaixadora d'Equador s'ha posat mans a l'obra perquè l'agressor no quedi impune. Tothom ha saltat a la jugular del noi aquest, a qui, per descomptat, no penso justificar de cap manera. La seva actitud és deplorable. En les imatges, hi ha un tercer protagonista; un testimoni de l'agressió, que ni s'immuta davant els fets. He llegit i sentit paraules de desaprovació cap a aquest, queixant-se que no fes res. Em plantejo què pensar quan llegeixo, en pocs minuts, una altra notícia:
"Un estudiante muere al defender a una mujer agredida por su novio"
El joven recibió un golpe en la cabeza al intentar mediar en la pelea
I què en sabem de la notícia aquesta, a part del titular que s'esborra en un dia? Doncs res!! En canvi, s'omplen vídeos, entrevistes, queixes dels veïns,... per posar a la presó (merescudament) l'agressor del tren. I si no hi hagués hagut cap càmera? Doncs res, la pobra noia atemorida i el "nen" fent-se el fatxenda per Santa Coloma de Cervelló. La diferència...una càmara.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Google Maps

ES-PEC-TA-CU-LAR
Cada cop que google l'encerta, em meravello i dins meu hi ha una veu que diu: y qué bien pensao, tó! (vegeu la peli de la qual algun dia faré un post: El Milagro de P. Tinto) La darrera (almenys, descoberta per mi) és que un cop seleccionat un itinerari a GoogleMaps, pots arrossegar el cursor sobre la carretera i fer-lo passar per allà on et doni la gana. Ideal per saber en un segon els canvis "si passés per l'altra carretera" o "si agafés l'autopista enlloc de..." A més es pot fer per trams curts dins de ciutat on té en compte les direccions dels carrers. Per mostra, un botó (Lleida-Balaguer)


Mostra un mapa més gran


Mostra un mapa més gran

Una altra cosa, moments inoblidables

Penjo un vídeo del programa d'Andreu Buenafuente quan encara estava a TV3, on hi ha els millors moments. Destaco, per sobre de tot, el primer gag i el moment estel·lar en el qual el follonero retrau a Pau Donés que totes les cançons de Jarabe de Palo sonen igual. Del Sebas, el moment CouldinaMan és lo únic que el salva.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

En premsa (I) Batalla entre les estàtues

L’objectiu: trobar el millor lloc.
Les estàtues de la Rambla s’han tornat més agressives i fins i tot insulten els turistes.

El que podria ésser un comentari sense importància, recull una dosi d'humor continguda. El titular amaga la idea que tots tenim que una estàtua ha d'estar quieta i que per tant, és impossible que es baralli amb una altra de la mateixa condició. Però la resposta està, sovint, en la pròpia definició:

estàtua [s. XIII; del ll. statua, íd.]
f Figura de ple relleu que representa una persona o un animal.

El que queda clar és doncs, que l'animal no és el què representa sinó el qui ho representa.

Llegeix la notícia de "Metro": El paisatge a la Rambla de Barcelona ja no és tan agradable com fa uns mesos. Ara, molts turistes que intenten fer una fotografia a les estàtues humanes sense donar diners a canvi poden ser objecte d’insults i fins i tot d’alguna agressió. També els paradistes tenen por d’algunes d’aquestes estàtues, ja que han presenciat enfrontaments entre elles. Una de les causes d’aquest canvi podria ser l’arribada d’un grup de romanesos que ha protagonitzat picabaralles amb altres artistes que treballen a la Rambla, sobretot llatinoamericans. L’altra és que moltes ex estàtues, sobretot estudiants d’art, han deixat de banda aquesta activitat pels episodis violents, l’excés de competència i la baixada dels ingressos.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Sant Miquel: podríem parlar de...


Aquest diumenge, i després de molts dies acumulant nervis i exterminant ungles i repèls, va arribar la gran cita castellera. Podríem parlar de fracàs, però estaríem equivocats; doncs el fracàs es produeix quan no compleixes cap dels objectius marcats. Podríem parlar de decepció, però seríem molt curts de vista; l'actuació de diumenge iguala la nostra segona millor actuació de tota la història. Podríem parlar de ridícul, però estaríem essent injustos amb el nivell que ens pertoca. Podríem parlar d'èxit, i també ens estaríem enganyant davant les evidències: no hem complert els objectius marcats abans de l'actuació.

Parlem doncs de futur. I això és el que ens ha ensenyat aquesta gran diada. Sortim d'un tres de vuit consolidat, però sense oblidar que és el nostre sostre. I el descarreguem amb algun canvi al pis de quints, una mica de nervis per la pressió de la plaça i sobretot, amb molta solvència. En segona ronda, no ens enganyem, el principal objectiu de la jornada: 4d8. Les proves als assajos són excel·lents, potser falta lligar millor la pinya, però ja se sap que als assajos la pressió no és la mateixa que a plaça. Puja bellugadís i amb estranyesa de mides. Un cop tot el pes dalt, però, es para completament, queda tot ben encarat i es carrega sense dificultats. Un dels segons, però, ha perdut la posició i la pinya no pot donar-li el suport que desitjaria. Després d'un esforç titànic, cedeix amb la canalla fora. 5 o 6 segons més i l'èxit hagués estat total. Tot i la caiguda, com que no ha tingut greus conseqüències, decidim intentar la torre de 8 amb folre. Dues brandades del quart d'esquena a l'ajuntament mostren la feblesa del castell i, segons criteri propi, no té garanties ni de carregar-se. Per descomptat, descarregar-lo és impossible. Solució: desmuntem. La primera prova ens ensenya que aquest castell és possible però que cal modificar la posició dels terços i millorar la compactació i treball del folre. Així doncs, el desmuntem (sense caure; importantíssim!) i hi tornem. El segon intent, millor oblidar-lo. Tot i que no ha acabat amb èxit, hem avançat molta feina: hem descobert que la gesta és al nostre abast, hem vist que s'ha de treballar diferent, més estirat, que les crosses han de quedar més endins de l'estructura, que hem de treballar més apuntalats,... Finalment, i m'agradaria que fóssim conscients de la gesta, descarreguem immediatament i de manera perfecta, un 2d7.

En resum, les cares de decepció (la meva, la primera) són normals i comprensibles. Amb la distància, però, m'adono que el que hem fet és molt. I el que podem fer també. Objectius a principis de temporada: 1) consolidar 3 i 4 de 8 per tal de ser considerats Colla de 8 per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (una entitat amb moltes "ces"). El 3, OK. El 4, a la propera surt segur! I ja com considerats "Colla de 8". 2) Treballar i, si és possible, dur a plaça el 2d8f: hem treballat de valent i ens falta encara més. La temporada no ha acabat. Així doncs, no és el moment encara de fer balanços. Hem ensopegat? Sí. Ens servirà haver ensopegat? Molt més!!

dilluns, 1 d’octubre del 2007

U.E. Esplai vs F.C. Jovenívols

El passat dissabte, en el marc de la programació de cara a l'any vinent de les respectives activitats, es va celebrar el partidet de pre-temporada entre els components dels dos equips de monitors. Abans de dinar ja vam fer un petit entrenament de voleibol. Les emocions fortes van arribar a les 18:00 hores. Amb un lleuger plugim, vam decidir començar el partit de voleibol. El partit va estar força renyit fins que amb el marcador igualat a 18, va començar a ploure de valent. El F.C. Jovenívols es va avançar fins al 22-18. A partir d'aquí, un servei molt eficaç per part de la Unió Esportiva Esplai va deixar el marcador en un ajustat 25-22. Tot i això, les presses de darrera hora perquè tant la superfície com la pilota relliscaven de valent fa pensar que hi haurà properament un nou encontre d'aquestes característiques.

En acabar aquest partit, i veient el temps que feia, vam desfilar cap al gimnàs del Col·legi Claver. Un cúmul de renúncies en la U.E. Esplai va deixar el partit de futbol en suspens durant uns minuts. Finalment, i amb la pluja desapareguda, vam sortir a fora a deixar-nos la pell al camp. Val a dir que el nivell de joc desplegat per la U.E. Esplai va ser superior en tot moment, destacant en tot moment el totpoderós "Touré Yayá Lluís" i la enormement encertada Blanca Salinas sota els pals. Un resultat final de 6 a 2 va donar la victòria a la U.E. Esplai.

A part dels resultats, el partit de futbol en especial va ser extremadament divertit. En alguns moments, un servidor no podia seguir corrent perquè el riure s'apoderava de les meves forces!! De cara a properes cites, agrairem a la resta de monitors que es van escaquejar que siguin ferms en el seu compromís.

Com que la temporada regular encara no ha començat, entendrem que els partits del darrer cap de setmana són simplement amistosos sense més conseqüències. Primer partit de temporada, per quan?