dimecres, 3 d’octubre de 2007

Sant Miquel: podríem parlar de...


Aquest diumenge, i després de molts dies acumulant nervis i exterminant ungles i repèls, va arribar la gran cita castellera. Podríem parlar de fracàs, però estaríem equivocats; doncs el fracàs es produeix quan no compleixes cap dels objectius marcats. Podríem parlar de decepció, però seríem molt curts de vista; l'actuació de diumenge iguala la nostra segona millor actuació de tota la història. Podríem parlar de ridícul, però estaríem essent injustos amb el nivell que ens pertoca. Podríem parlar d'èxit, i també ens estaríem enganyant davant les evidències: no hem complert els objectius marcats abans de l'actuació.

Parlem doncs de futur. I això és el que ens ha ensenyat aquesta gran diada. Sortim d'un tres de vuit consolidat, però sense oblidar que és el nostre sostre. I el descarreguem amb algun canvi al pis de quints, una mica de nervis per la pressió de la plaça i sobretot, amb molta solvència. En segona ronda, no ens enganyem, el principal objectiu de la jornada: 4d8. Les proves als assajos són excel·lents, potser falta lligar millor la pinya, però ja se sap que als assajos la pressió no és la mateixa que a plaça. Puja bellugadís i amb estranyesa de mides. Un cop tot el pes dalt, però, es para completament, queda tot ben encarat i es carrega sense dificultats. Un dels segons, però, ha perdut la posició i la pinya no pot donar-li el suport que desitjaria. Després d'un esforç titànic, cedeix amb la canalla fora. 5 o 6 segons més i l'èxit hagués estat total. Tot i la caiguda, com que no ha tingut greus conseqüències, decidim intentar la torre de 8 amb folre. Dues brandades del quart d'esquena a l'ajuntament mostren la feblesa del castell i, segons criteri propi, no té garanties ni de carregar-se. Per descomptat, descarregar-lo és impossible. Solució: desmuntem. La primera prova ens ensenya que aquest castell és possible però que cal modificar la posició dels terços i millorar la compactació i treball del folre. Així doncs, el desmuntem (sense caure; importantíssim!) i hi tornem. El segon intent, millor oblidar-lo. Tot i que no ha acabat amb èxit, hem avançat molta feina: hem descobert que la gesta és al nostre abast, hem vist que s'ha de treballar diferent, més estirat, que les crosses han de quedar més endins de l'estructura, que hem de treballar més apuntalats,... Finalment, i m'agradaria que fóssim conscients de la gesta, descarreguem immediatament i de manera perfecta, un 2d7.

En resum, les cares de decepció (la meva, la primera) són normals i comprensibles. Amb la distància, però, m'adono que el que hem fet és molt. I el que podem fer també. Objectius a principis de temporada: 1) consolidar 3 i 4 de 8 per tal de ser considerats Colla de 8 per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (una entitat amb moltes "ces"). El 3, OK. El 4, a la propera surt segur! I ja com considerats "Colla de 8". 2) Treballar i, si és possible, dur a plaça el 2d8f: hem treballat de valent i ens falta encara més. La temporada no ha acabat. Així doncs, no és el moment encara de fer balanços. Hem ensopegat? Sí. Ens servirà haver ensopegat? Molt més!!

2 comentaris:

kaiser ha dit...

Aquesta diada no representa un final, una culminació de la bona feina feta durant tot l'any, sinó el principi d'una nova etapa dins la història de la colla.

Hem fet molt, i queda molt per fer, però ara som una altra colla!

Anònim ha dit...

Ostres fins ara no havia tingut oportunitat de visitar el teu blog! És canyero!
Excel·lent crònica de la diada de Sant Miquel.
Res més a dir que no sàpigues i que ja t'he dit!
Urtxu