dimecres, 19 de setembre del 2007

La tornada a...

Tornen els nens a l'escola, els trens tornen a espatllar-se, torna a haver-hi cues a les carreteres,... tot i això, hi ha altres coses que també tornen i fan la vida més agradable. Tres vídeos amb una mostra de tot això. El primer, un desig: tornar a viure la Xàmpionslic guanyada pel Barça. El segon, la nova temporada de Porca Misèria: si us plau, que tornin a posar diàlegs del Pere i el Roger jugant a esquaix. El tercer, ha tornat Polònia: què cabrooooooooooooooooooooooooooooons,...
VISCA CATALUNYA!!





dimarts, 18 de setembre del 2007

Colles de l'Eix


Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat a Lleida la 9a Trobada de les Colles de l'Eix. És una trobada itinerant que se celebra cada any on hi participen les quatre colles per on passa l'Eix Transversal. Enguany ens ha tocat organitzar-ho a nosaltres, i val a dir que a correcuita, ja que el finançament necessari per fer-ho no va arribar fins a darrera hora. Pel que fa als actes lúdics, val a dir que van quedar una mica deslluïts a causa de que fins a l'últim moment no es va saber si es farien o no. Tan sols dues colles van prendre part de les activitats esportives, tot i que el sopar i la festa, amb desplaçament inclòs a Torrefarera, va estar força bé.
Parlant de castells, per primera vegada en força anys, els Castellers de Lleida vam fer millor actuació que la resta de colles, posant de manifest la gran temporada que estem duent a terme. Vam plantar un 2d7 fantàstic, amb treball a la baixada i un dos que va quedar excessivament alt però que no van fer perillar l'estructura. En segona ronda, vam apostar pel 3d8, tot i que un canvi a baixos de darrera hora i un rengle massa estirat, van fer que tiréssim avall per evitar una caiguda. En pocs minuts, i amb els canvis de baixos i mides pertinents, el castell va pujar molt correcte de mides fins a la carregada mentre que a la baixada, com ja és habitual, es va anar obrint, tot i que sense més problemes. Finalment, un 5d7 amb un pom de dalt de futur va tancar l'actuació. Els Marrecs de Salt van tenir en el 2d7 el seu millor castell, descartant per manca de gent qualsevol castell de vuit i fins i tot el 5d7. Els Sagals no van tenir el seu dia. Molt poques camises a plaça i la mala sort van fer que acabessin amb el 5d7, 4d7 i 3d7. En segona ronda havien intentat el 2d7, una estructura excessivament oberta que va petar, literalment, amb l'aixecador a l'alçada dels dosos. Els Tirallongues de Manresa, anant en tot moment al seu ritme, van fer el 5d6, el 4d7, dos intents desmuntats de 3d7 i, en una quarta ronda, el 4d6 amb agulla. La ronda de pilars conjunta per tancar l'actuació, amb el pilar de 5 dels Tirallongues quan la resta de colles ja havia fet el seu. Vergonyós haver d'esperar que la resta de colles t'ajudin a fer un pilar de 5.

Com ja és habitual el 4d7 de germanor va tancar l'actuació, amb una plaça buida d'espectadors tot i no haver estat una de les actuacions més llargues que s'han vist en aquestes trobades. L'any vinent (i ja seran 10) ens veurem a Manresa. Pel que fa a la nostra colla, ens queden dues setmanes de treball intens per portar una bona actuació a la Diada de Sant Miquel. Una clàssica de vuit (3d8, 4d8, 2d7) seria una actuació excel·lent, estrenant el 4d8 que aquest any no acaba de quedar-nos el suficientment quadrat com desitjaríem. Pensar en un castell folrat (2d8f) és somniar, però,...

dimecres, 5 de setembre del 2007

Carros de Foc

9 refugis, un Parc Nacional, 60 Km, 9200 metres de desnivell,... la muntanya t'espera!
Durant aquest estiu he tingut la gran sort de poder gaudir de la muntanya i fer excursions força sovint (ja sigui en caps de setmana o durant les vacances). Després d'un any de plantejar-nos de fer la travessa de la Carros de Foc, finalment ho vam aconseguir. Aquesta travessa consisteix en passar per tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Hi ha dues modalitats per fer-ho. La primera i original és fer el recorregut en menys de 24 hores (Sky Runner). La segona modalitat (Open) deixa a disposició de l'excursionista el nombre de dies i els refugis on es para a dormir. Evidentment, la nostra va ser la segona opció!!!! Ho vam fer en quatre etapes, de manera que ens plantejàvem una primera etapa força llarga, una segona més assequible, una tercera llarga però amb pocs desnivells i finalment, la quarta "a muerte". El ritme que portàvem no ens permetia banyar-nos en cada llac, però si gaudir del paisatge, fer centenars de fotografies i fins i tot tres membres de l'expedició ens vam permetre el luxe de pujar el Pic de Peguera (2982 m.)

Un dels encerts en la preparació de la ruta va ser l'elecció dels refugis, tant de ritme com de comoditat. El primer dia vam dormir al refugi J.M. Blanc, una autèntica passada. Aneu-hi quan pugueu. El segon dia, a Amitges, on ja havíem estat durant la primavera amb una nevada que ens va meravellar; molt recomanable (s'hi menja molt i molt bé). El tercer dia dormíem a la Restanca, on vam saber apreciar la qualitat dels dos anteriors.

Durant la travessa ens anàvem trobant gent que també feia els Carros, tot i que no tothom en el mateix sentit ni amb el mateix ritme que nosaltres. Quan et trobaves algú amb una samarreta Sky Runner d'altres anys, però, ens sentíem una mica empetitits, alhora que envejosos. Hi ha mil històries al voltant de la cursa, en especial pel que fa als que es dediquen a minimitzar els temps de pas. Tot i això, vam seguir perfectament la nostra pròpia planificació, fins i tot en algun moment sorprenent-nos de la facilitat amb que fèiem algun dels trams. Hem descobert els plaers de les dutxes fredes i altres incomoditats que, d'altra banda, no tenen res a veure amb haver de carregar les tendes, el menjar i els fogonets com quan anem de ruta.

Finalment, i després de patir el famós coll de Contraix, vam arribar amb temps suficient per un descanset allà on havíem començat, al refugi d'Estany Llong. Foto de rigor amb les samarretes guanyades i cap al cotxe falta gent! Una experiència fantàstica i recomanable a tot aquell que vulgui gaudir d'uns dies a la muntanya veient paisatges espectaculars i suant una mica la samarreta.

dilluns, 3 de setembre del 2007

Agramunt o la "Paeria II"

Avui fa 12 anys, es presentaven els Castellers de Lleida amb camisa blanca. Hi feien els seus primers castells (3d6, 4d6, 4d6 amb agulla carregat). Tot i no ser-hi present en aquell dia, una setmana després tindria els primers contactes amb la colla, assistint a la primera actuació com a aficionat el 10 de setembre a Cap-pont i al primer assaig el 15 de setembre. L'any següent descarregàvem el nostre primer 4d7 i l'any 97 el nostre primer 5d7. L'any 98, però, la progressió es va trencar amb l'intent fallit del 2d7. Des de llavors i fins al 2004, l'actuació d'Agramunt, tot i no faltar mai en el nostre calendari, va perdre la màgia dels primers anys. El fet de ser just tornar de les vacances castelleres i que cada cop més costava veure castells nous al ritme dels primers anys van fer que l'actuació passés a tenir una connotació melancòlica pels que hi eren des del principi però no transmetia les mateixes vibracions als nouvinguts. L'any 2004, però, vam descarregar-hi el 2d7, tancant la porta que havíem deixat oberta sis anys abans. Ens trèiem, d'alguna manera, l'espina de la torre alhora que tornàvem a posar la plaça d'Agramunt als nostres cors. L'any passat, tot i no tractar-se d'una actuació amb castells destacats, sí que va significar el canvi de rumb en una temporada difícil. I finalment, ahir, molts de nosaltres vam somniar desperts!!

Vam obrir plaça amb un 2d7 treballat a la baixada, després d'una passada brusca de l'enxaneta. El plat fort va arribar en segona ronda. Era una aposta valenta, el 3d8. Va pujar amb bones mides però bellugadís, fins i tot amb dubtes sobre si presentava suficients garanties per descarregar-se. A l'entrada de l'acotxador va començar un tremolí incessant, però amb una descarregada molt treballada a segons i terços, vam descarregar el tercer 3d8 d'enguany. Finalment, el clàssic 5d7 va tancar la diada. Alguns, emocionats, anaven al Cap de Colla a donar-li les gràcies per la gesta. De fet, és gràcies a tots els castellers que amb constància i orgull hem aconseguit que la plaça d'Agramunt sigui la nostra segona casa.

En acabar, dues pinzellades que dibuixen futur; primer de tot, la presentació en societat dels Margeners de Guissona i en segon lloc una estable prova de folre que apunta cap a la utopia del 2d8f per Sant Miquel.