dimecres, 16 de gener de 2008

Poesia quotidiana

Ara deu fer cosa d'un parell d'anys van venir uns inspectors de la Generalitat per av conveniència de renovar la façana de l'edifici de Sant Cugat, canviant-ne les baranes i altres aspectes que, a ulls dels propietaris, deuen fer molt lleig, almenys per les molèsties que s'estan prenent. A més, s'hi afegeix que han hagut de canviar totes les canonades d'aigua perquè ja eren velles. Tot això, en principi, implica carregar-se de paciència per respectar les entrades i sortides dels tècnics, respectar els talls d'aigua corresponents,... El que passa és que l'actual president de laaluar la comunitat (el nostre Juan Cuesta particular) ha fet més amè aquests esdeveniments. Des d'aquí, el meu sincer "-Gràcies!" a la persona que, quan arribes cansat al vespre, penja missatges com aquests amb finals que conviden a l'optimisme més natural!

La primera perla correspon a un antic anunci on el president afegeix la finalització de l'obra.




El segon, del dia següent, cita a Groucho Marx, tot un clàssic:












El tercer, un dia que es va espatllar l'ascensor, davant la seva porta, va deixar aquesta nota, sabedor que tothom, excepte el veïns del primer (els quals acostumen a pujar a peu), la veurien. La quarta i cinquena, parlen per si soles. El darrer comentari, tancant un cicle de poesia quotidiana és digne del mateix Polònia. Gràcies, Carles!!

1 comentari:

Blanca Salinas i ha dit...

tan de bo tots els presidents informessin amb la mateixa exactitud i gràcia.