dimarts, 7 d’octubre de 2008

La canalla fa els castells!

Aquesta frase sovinteja i molt, en l'argot casteller. Sovint com a tòpic, i de vegades per justificar un intent frustrat. La meva referència, però, no va per aquest camí. Vull defugir de donar protagonisme personal a algun casteller en concret; no és la meva filosofia ni la de la colla ni fins i tot la d'aquesta tradició. No puc però, obviar que em sento profundament orgullós de la canalla dels Castellers de Lleida.
Diumenge vam anar a ACTUAR al concurs de Tarragona. A primeríssima hora del matí, ben esmorzats i amb un sol Nestea a les venes, encarem el 4d8. Una execució lletja però controlada en tot moment. Posem-li agulla?
En segona ronda, conjunta (tremenda injustícia pel que el castell es mereix), apostem per l'èxit de la setmana anterior: 2d8f. Just al pas de l'enxaneta, baixa una fuetada endimoniada que terços i quarts paren miraculosament. En torna a venir una altra i la tornen a parar. La descarreguem... i ja en van dos en dues setmanes! En baixar, però, l'enxaneta "salta" del folre a la pinya fent-se un cop al turmell que la deixava, almenys per aquell dia, sense poder pujar.
L'enxaneta del 2007, artífex dels 3d8 de l'any anterior, i que aquest any ja no ha fet l'aleta sinó que és habitual a dosos en el 5d7 i d'aixecadora del pilar del 4d7ag, pregunta al cap de colla i responsables de canalla:
- Suposo que porteu el "meu" casc de l'any passat, no? Perquè si ella no pot pujar, pujo jo!
I en el primer intent, tot i pujar amb mides correctes, la novetat espanta l'aixecadora i el desmuntem.
Per tal de oblidar-nos de l'assumpte, avancem el que havia de ser el nostre darrer castell.
El pilar de sis, que es carrega amb suficiència i, amb l'enxaneta fora de la pinya es trenca pel desgast sense cap conseqüència més enllà de la ràbia.
L'enxaneta "per un dia", però, en les dues hores que hi ha hagut entre el primer tres i el segon intent, no s'ha tret el casc:
- Mentre el dugui posat, tinc possibilitats de pujar- li diu a son pare.
El 3d8 torna a pujar bé de mides, tan sols amb la nostra pinya ja que les colles amigues estan realitzant els seus castells. Es carrega bé, la baixada és la clau, doncs l'enxaneta, molt fina, pesa més que l'any passat! El descarreguem de manera brillant i l'esclat de joia no és per menys.
PRIMERA TRIPLETA DE VUIT DESCARREGADA!!!! (i hi afegim el pilar de sis carregat)
I aquesta és la seqüència que segueix la descarregada.

Fotos: Montse Oliva

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Perquè m'emociono llegint aquetes coses de la millor canalla del Món Casteller? Però que hem fet?
A repetir-ho el 18 d'OCT a Tarragona!
Urtxu

Kaiser ha dit...

Sensacional, el punt d'èpica que acompanya les grans gestes del món casteller. Això ho explicarem als nostres néts!

Ara resulta que sóc terç! ha dit...

Impressionant el munt de petites/grans històries que acompanyen sempre les grans fites!
La seqüència fotogràfica no te preu. De nou, cinc imatges valen molt més que cinc mil paraules!

Anònim ha dit...

Em sembla que ens desidratarem amb tanta llagrimeta... sort que jo tinc reserves, a tu samu t'ho veig molt just!!!

Visca la canalla... i els que no ho són tant!!!

I "a posar fil a l'agulla" pel que queda de temporada!!!! (va amb segones per si no l'heu pillat!! je, je)

Oscar

Anònim ha dit...

No en sabia res de la història de la gran dels Juanes, un casteller/a m'agrada encara més quan demostra que no només sap fer la seva feina, sino que a més la viu, la sent, es mor de ganes de ser-ne partícep...un 10 per aquesta canalla, la veritat,no ho dic gratuïtament, ÉS MOLT GRAN!

JosepT

Oriol Springsteen ha dit...

Tan sols dir-te Samuel que veient una mica de la competició per la tele i sobretot la vostra classificació s’hem va tornar a ficar la pell de gallina (com per la festa major de San Miquel), de tot cor: moltes felicitats!

Fins aviat!
1abraçada

Casteller ha dit...

Realment, els darrers deu dies, a nivell casteller, ha estat el millor que ha viscut la colla, sens dubte. Gaudim-ho sense oblidar el que ens ha costat i que també hi ha moments durs!

Blanca ha dit...

Miro els videos, miro les fotos... i encara m'emociono... quantes histories darrera d'un castell!
Em sento orgullosa de ser de Lleida i super contenta, per vosaltres: MOLTES FELICITATS!