Ho sento. El proper post havia de ser de temàtica muntanyenca. Però no he pogut resistir la temptació. M'acaba de trucar el Cap de Colla per anunciar-me que la profecia s'ha complert. Situem-nos: 14 de juliol de 2007. Actuació a Barcelona. Fem un pilar de 4 a la Rambla de Canaletes i ens desplacem cap a la Plaça dels Àngels. Finalment, i a causa de la manca d'ambulància, no actuem. Tornant cap a Lleida, i amb una emprenyada monumental, debatem sobre la conveniència de comptar el pilar de 4 com a tal o no tenir-lo en compte per haver-se realitzat sense la presència d'ambulàncies. Finalment, el Rubén sentencia: - Comptem-lo, perquè si no, d'aquí uns anys, trobarem el Pere Bosch, el Pau Oliva i l'Andreu Pérez en un racó del local dient:- Hi ha un pilar que balla!
I no és per menys, tots els castellers tenim al cap el Pere amb la llibreta verda amb un bolet dibuixat, el Pau amb un paper rebregat amb quatre anotacions i l'Andreu sentenciant què és un pilar carregat, què és un intent desmuntat de 5d7 quan l'acotxador té pressa per baixar o vés a saber quins set sous!! Doncs resulta que la "reunió" per tancar temporada s'ha produït entre el Pau i el Pere. Amb el resultat de 199 castells per part del Pere i 198 per part del Pau. El pilar que balla, però, és el d'entrada a la plaça d'Agramunt, on l'enxaneta quasi cau, baixant de manera poc ortodoxa pel davant!! Boníssim!!!!
3 comentaris:
Que quedi per la història, que el Samuel i jo també hem estat discutint sobre aquest pilar, ni que fos per un minut :-)))
i aquest pilar de 4, es considera descarregat, no?si més no, de manera "poc ortodoxa"...
F.V.
Enhorabona pel pilar, i per les actuacions que porteu fetes aquest magnífic any! ^^ Tot i que aquella no fos la més adient, però vau fer un pilar, i porteu na temporada totalment envejable! ;)
Publica un comentari a l'entrada