dilluns, 3 de setembre de 2007

Agramunt o la "Paeria II"

Avui fa 12 anys, es presentaven els Castellers de Lleida amb camisa blanca. Hi feien els seus primers castells (3d6, 4d6, 4d6 amb agulla carregat). Tot i no ser-hi present en aquell dia, una setmana després tindria els primers contactes amb la colla, assistint a la primera actuació com a aficionat el 10 de setembre a Cap-pont i al primer assaig el 15 de setembre. L'any següent descarregàvem el nostre primer 4d7 i l'any 97 el nostre primer 5d7. L'any 98, però, la progressió es va trencar amb l'intent fallit del 2d7. Des de llavors i fins al 2004, l'actuació d'Agramunt, tot i no faltar mai en el nostre calendari, va perdre la màgia dels primers anys. El fet de ser just tornar de les vacances castelleres i que cada cop més costava veure castells nous al ritme dels primers anys van fer que l'actuació passés a tenir una connotació melancòlica pels que hi eren des del principi però no transmetia les mateixes vibracions als nouvinguts. L'any 2004, però, vam descarregar-hi el 2d7, tancant la porta que havíem deixat oberta sis anys abans. Ens trèiem, d'alguna manera, l'espina de la torre alhora que tornàvem a posar la plaça d'Agramunt als nostres cors. L'any passat, tot i no tractar-se d'una actuació amb castells destacats, sí que va significar el canvi de rumb en una temporada difícil. I finalment, ahir, molts de nosaltres vam somniar desperts!!

Vam obrir plaça amb un 2d7 treballat a la baixada, després d'una passada brusca de l'enxaneta. El plat fort va arribar en segona ronda. Era una aposta valenta, el 3d8. Va pujar amb bones mides però bellugadís, fins i tot amb dubtes sobre si presentava suficients garanties per descarregar-se. A l'entrada de l'acotxador va començar un tremolí incessant, però amb una descarregada molt treballada a segons i terços, vam descarregar el tercer 3d8 d'enguany. Finalment, el clàssic 5d7 va tancar la diada. Alguns, emocionats, anaven al Cap de Colla a donar-li les gràcies per la gesta. De fet, és gràcies a tots els castellers que amb constància i orgull hem aconseguit que la plaça d'Agramunt sigui la nostra segona casa.

En acabar, dues pinzellades que dibuixen futur; primer de tot, la presentació en societat dels Margeners de Guissona i en segon lloc una estable prova de folre que apunta cap a la utopia del 2d8f per Sant Miquel.

2 comentaris:

lo_carles ha dit...

Realment agramunt és la nostra segona plaça. Ahir vam poder aconseguir el repte que hem tingut sempre en aquesta plaça: donar-li els millors castells que tenim. A més hem pogut complir un petit somni que dúiem en ment una gran part de la Colla (si més no els més veterans) dur-hi un castell de vuit!
Des d'aquell intent fallit de torre en 1998 vam passar unes quantes temporades que semblava que la plaça perdia la màgia dels primers anys i la colla no podia completar 3 castells de set...
L'any 2003 es va intentar tornar-li a donar el valor que tenia per la colla aquesta plaça, però el 3d7ps sol va quedar carregat i no va quedar la sensació de reconciliació amb la plaça.
El 2004 vam fer les paus oferint-li una torre de set que 6 anys abans ens havia negat. Però ahir vam tornar la plaça al lloc que es mereix i li vam poder oferir el nostre millor castell: el Castell!

Esperem poder-nos superar l'any vinent.

Casteller ha dit...

Ostres, és cert!!

No recordava l'intent de 3d7ps i el posterior 3d7ps carregat!! Però bé, igualment crec que diumenge tornàvem a deixar la plaça al seu lloc amb el 3d8 descarregat (i de quina manera!)