dimecres, 5 de setembre de 2007

Carros de Foc

9 refugis, un Parc Nacional, 60 Km, 9200 metres de desnivell,... la muntanya t'espera!
Durant aquest estiu he tingut la gran sort de poder gaudir de la muntanya i fer excursions força sovint (ja sigui en caps de setmana o durant les vacances). Després d'un any de plantejar-nos de fer la travessa de la Carros de Foc, finalment ho vam aconseguir. Aquesta travessa consisteix en passar per tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Hi ha dues modalitats per fer-ho. La primera i original és fer el recorregut en menys de 24 hores (Sky Runner). La segona modalitat (Open) deixa a disposició de l'excursionista el nombre de dies i els refugis on es para a dormir. Evidentment, la nostra va ser la segona opció!!!! Ho vam fer en quatre etapes, de manera que ens plantejàvem una primera etapa força llarga, una segona més assequible, una tercera llarga però amb pocs desnivells i finalment, la quarta "a muerte". El ritme que portàvem no ens permetia banyar-nos en cada llac, però si gaudir del paisatge, fer centenars de fotografies i fins i tot tres membres de l'expedició ens vam permetre el luxe de pujar el Pic de Peguera (2982 m.)

Un dels encerts en la preparació de la ruta va ser l'elecció dels refugis, tant de ritme com de comoditat. El primer dia vam dormir al refugi J.M. Blanc, una autèntica passada. Aneu-hi quan pugueu. El segon dia, a Amitges, on ja havíem estat durant la primavera amb una nevada que ens va meravellar; molt recomanable (s'hi menja molt i molt bé). El tercer dia dormíem a la Restanca, on vam saber apreciar la qualitat dels dos anteriors.

Durant la travessa ens anàvem trobant gent que també feia els Carros, tot i que no tothom en el mateix sentit ni amb el mateix ritme que nosaltres. Quan et trobaves algú amb una samarreta Sky Runner d'altres anys, però, ens sentíem una mica empetitits, alhora que envejosos. Hi ha mil històries al voltant de la cursa, en especial pel que fa als que es dediquen a minimitzar els temps de pas. Tot i això, vam seguir perfectament la nostra pròpia planificació, fins i tot en algun moment sorprenent-nos de la facilitat amb que fèiem algun dels trams. Hem descobert els plaers de les dutxes fredes i altres incomoditats que, d'altra banda, no tenen res a veure amb haver de carregar les tendes, el menjar i els fogonets com quan anem de ruta.

Finalment, i després de patir el famós coll de Contraix, vam arribar amb temps suficient per un descanset allà on havíem començat, al refugi d'Estany Llong. Foto de rigor amb les samarretes guanyades i cap al cotxe falta gent! Una experiència fantàstica i recomanable a tot aquell que vulgui gaudir d'uns dies a la muntanya veient paisatges espectaculars i suant una mica la samarreta.

1 comentari:

ReGiNa ha dit...

Me n'alegro moltíssim que ho disfrutéssiu tant!
Sou uns campions!